Atesa l'absoluta inutilitat dels qui ens haurien de guiar per aquesta vall de llàgrimes en que s'han convertit el país, l'economia i l'ànim, bo és que els ciutadans i ciutadanes de carrer avancem en alguna direcció.
La primera cosa que hauríem de fer és consumir productes propis i propers. Sembla de calaix que si els productes de consum s'elaboren, manufacturen, fabriquen o recullen a casa, es mantindran primer, i es crearan, tot seguit, nous llocs de treball aquí a casa nostra. Proteccionisme? No. Més aviat necessitat de tornar el sentit comú i la coherència al consum.
Cada vegada que consumim productes llunyans perquè els trobem més barats, havent-n'hi de propers, estem obtenint pa per avui i gana per demà. Si mengem galetes fetes a 700 km., les fàbriques de galetes properes se'n ressenten, no venen i tanquen. Conclusió: es perden llocs de treball. Surt bastant més car que no pas els cèntims que s'estalvien comprant productes llunyans.
Ja no en parlem si allò que ens tira és comprar productes orientals que són còpia de productes locals. En aquest cas, a més, la compra acaba sortint doblement cara: es perden llocs de treball locals i s'adquireixen productes de molt baixa categoria, amb obsolescència assegurada als dos dies. A la llarga, sempre surt més a compte comprar a prop.
En el tema dels aliments i dels productes de l'horta és absolutament necessari consumir allò nostre. A la qüestió laboral, s'hi afegeix l'assumpte ecològic i fins i tot el de la salut. Les tomates conreades en multiconreus immensos del sud, protegides amb pesticides, transportades amunt i avall en caixes i camions, posades en càmeres i remenades per mil mans, poden sortir caríssimes.
Les aigües, els ous, els bescuits, la carn, el peix, les fruites i les hortalisses..., són productes que surten de casa nostra i que haurien de ser preferències del nostre consum. Abans de comprar sabates, roba o complements podríem mirar l'etiqueta i l'origen, i pensar en local, en gironí.
