El projecte per les obres de soterrament del tren convencional a Girona provoca desconcert entre molts dels veïns de les zones més afectades. Bé és veritat que es manté la incògnita de saber si els pressupostos de l'Estat per al 2013 preveuran una partida per aquesta infraestructura, però entre els veïns dels barris de Sant Narcís i de Pedret ja s'hi comença a respirar impaciència i alguns demostren no saber exactament què s'hi hauria de fer.

Un exemple: "No sabem si ens expropiaran el camp o no", explica Josep Besalú, un veí de Pedret que sap que en principi les obres haurien d'ocupar les terres que li són pròpies. Tot i així, "sobre paper ningú ens ha dit res encara", explica Besalú. El camp que espera que li expropiïn no és cap negoci familiar. "Li trec poc rendiment", admet. Però Besalú creu que podrien haver soterrat el tren fins a Pont Major, "que hagués fet menys mal". L'opció de mantenir sota terra el tren pel barri de Pedret era un desig de tots els grups municipals de Girona però l'Estat va preferir que passés en superfície per Pedret perquè les condicions del sòl eren més favorables.

Besalú considera que si el Govern decideix fer l'obra en un moment com ara està essent poc exemplar. "Que no diuen que ens hem d'estrènyer el cinturó? Doncs que donin exemple". I és que Besalú considera que hi ha coses que són prioritàries a la soterració del tren convencional gironí, doncs la creu "una obra completament prescindible".

Antonio Pérez i el seu fill, Toni, tampoc sabien que es planejava allargar com a mínim quatre anys més "l'infern que estan patint". I és que els Pérez viuen i tenen una fusteria al carrer Oviedo, carrer que el projecte preveu aixecar per complet. "Avui ja gairebé no podem obrir les finestres de casa perquè se'ns omple de pols. Si ara a més de passar camions s'han de posar a treballar amb màquines davant del taller ho tenim cru".

Per altra banda, Jordi Llovet, de la llauneria de Pedret, explica que està més o menys assabentat de les obres projectades gràcies a les reunions de veïns. "Diuen que per davant del taller hi posaran tanques de formigó, però aquí de moment no hi ha arribat cap carta de l'Ajuntament explicant-ho". Tot i així, Jordi Llovet creu que els veïns del barri no s'han de preocupar per res, perquè està convençut de que "el Govern central no donarà els diners per iniciar aquestes obres".

Carles Anticó, del carrer Bilbao de Sant Narcís, també coneix el projecte però perquè s'ha informat pel seu compte. "La informació no m'ha vingut donada", afirma. A més, creu que "és una il·lusió que el soterrament es faci, perquè no hi ha ni un duro".

Anticó, propietari d'una marbreria a tocar del carrer Oviedo, es posiciona a favor de fer el soterrament sempre que al projecte s'hi destinin els diners necessaris: "ni més, i que després se'ls embutxaquin els de sempre, ni menys, i que després les obres quedin parades". Anticó considera que soterrar la via que ara separa Sant Narcís de la resta de la ciutat "seria una gran millora pel barri i el revaloritzaria, a més de que donaria feina".

Marta Fontós, que també treballa al carrer Oviedo, insisteix en que "potser donaria suport al projecte si aquest tragués a gironins de l'atur", però dubta que això sigui així. Tanmateix Jordi Llovet, de la vidriera de Pedret, explica que "ara del que ara ens hem de preocupar és de menjar, no d'obres innecessàries", però també explica que "el fet de dur a terme els treballs en un moment com ara donaria de menjar als operaris de la constructora i a les seves famílies", i per tant "estem davant d'un peix que es mossega la cua".

L'Ajuntament

L'equip de govern ha manifestat reiteradament que el soterrament del tren convencional i l'enderroc del viaducte és una oportunitat excel·lent per a ciutat i que s'ha de fer sí o sí perquè a més és un compromís del govern central. Explica que a nivell urbanístic permetrà la connexió de la ciutat tant de nord a sud com d'est a oest. Respecte a una consulta popular, que impulsen una quarentena d'entitats, sobre si cal excutar el projecte, el portaveu de CiU i regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas indica: "Evidentment tenim l'obligació d'escoltar el seu parer".