"Ha estat una sorpresa heredada del passat molt greu i que pot tenir una repercussió econòmica molt dura". Amb aquestes paraules, el regidor d'Urbanisme de Girona, Carles Ribas, s'expressava sobre la sentència del Tribunal Suprem que obliga l'Ajuntament a indemnitzar l'escola privada Bambini per canviar-li, l'any 2002, la qualificació d'un terreny de la seva propietat (impedint-li l'opció de fer-hi habitatges).

El representant del govern municipal indica que està analitzant amb els serveis jurídics de l'Ajuntament com fer front a aquesta sentència que és ferma i no es pot recórrer. L'objectiu és minimitzar al màxim la quantitat a pagar d'indemnització: "Buscarem una sortida que no hipotequi les inversions per als propers anys i afecti el menor possible". En aquest sentit, indica que "haurem de tenir alguna salvaguarda en els propers pressupostos per poder fer-hi front". Ribas ha explicat que ja ha tingut alguna conversa amb l'advocat defensor de l'escola privada de Motjuïc, Narcís Pérez Moratones, per tal d'intentar arribar a un acord.

La indemnització no està encara fixada però el mateix regidor assenyala que pot ser "superior" a un milió d'euros, un llistó mínim que ja va avançar ahir Diari de Girona, juntament amb la notícia on s'informava de la sentència. Aquesta compensació pel perjudici causat haurà de ser la diferència que es consideri que hi ha per un terreny situat a Montjuïc amb una superfície de 2.795 metres quadrats on primerament hi havia la possibilitat d'aixecar-hi habitatges (tal com estava permès abans de la revisió del planejament general) i el mateix solar sense aquesta opció. A més a més, el preu que s'haurà d'aplicar és el del 2006, quan encara no s'havia iniciat la crisi immobiliària i, per tant, els preus eren molt més elevats que en l'actualitat.

La quantitat definitiva l'ha de fixar el Tribunal Superior de Justícia després d'escoltar les dues parts i que les dues facin la seva proposta. De fet, la part que ha perdut la demanada no és tan sols l'Ajuntament, sinó també la Generalitat, ja que el canvi de qualificació d'aquell solar, integrat dins la revisió del Pla General, va obtenir el vistiplau de la Comissió Territorial d'Urbanisme del govern català l'any 2006. Va fer a partir d'aquell any, ja amb Joan Pluma com a regidor d'Urbanisme quan els propietaris dels terrenys van començar a presentar recursos i van acabar els jutjats.

"Hem intentat esbrinar per què el 2002 es va fer el canvi de qualificació dels terrenys i no ho entenem", critica el representant municipal. A més, apunta que aquella modificació no és culpa només d'un Departmanent -en referència a l'àrea Urbanisme- "si no de tot un govern". "Per què es va permetre tirar endavant amb els canvis? Per què no es va escoltar els afectats, fossin una escola privada o uns particulars?", lamenta Carles Ribas. I assenyala: "Nosaltres escoltem a tothom. Si es maltracta la gent, els temes acaben als jutjats".