El "nyaps" urbanístics de la revisió del Pla General de l'any 2002 poden costar-li a l'Ajuntament de Girona més de tres milions d'euros. Ja hi ha hagut diverses condemnes que han provocat indemnitzacions quantioses però la sagnia econòmica de les arques municipals pot no haver acabat.

El cas més notori és el del xalet Tarrús. L'any 2002, la revisió del Pla General va mantenir-li una catalogació que impedia als propietaris poder edificar-hi. Aquests consideraven que se'ls estava fent un greuge respecte a les finques de l'entorn i van denunciar el perjudici. Finalment, una sentència del TSJC obligava el consistori a indemnitzar els amos del xalet amb 2,3 milions d'euros. Després d'una negocació la xifra va rebaixar-se a quasi 1,4 milions i dotar-los amb dret a edificar.

Derivat d'aquest planejament urbanístic, l'Ajuntament també va rebre una sentència sobre l'enderroc de l'antic mercat de Santa Eugènia. Es van fer malament unes expropiacions basades en uns plans d'actuació que van suposar que els afectats anessin als jutjats. El TSJC va xifrar en 594.000 euros la quantitat a pagar, més 60.000 euros més d'interessos de demora.

A aquestes quantitats s'hi podria afegir la indemnització, probablement de més d'un milió d'euros, a l'escola Bambini de Montjuïc per haver-li requalificat un terreny de 2.800 m2 i deixar-lo sense possibilitat de construir-hi habitatges.

El perill que ve

Un cas similar al del xalet Tarrús és el del Garatge Forné (l'antic concessionari de Seat situat al xamfrà del carrer Lorenzana i carretera Barcelona). Derivat del Pla General, es va decidir catalogar part de la finca i els propietaris van decidir portar els cas als tribunals. Actualment, l'Ajuntament està negocinat amb els propietaris per evitar una condemna.

Fruit també d'una derivació de la revisió del pla general, el TSJC va manar l'Ajuntament a legalitzar un edifici de l'Avinguda Ramon Folch a qui s'havia concedit una llicència irregular. Les obres a la façana van costat 170.000 euros.

L'actual regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, critica aquesta "herència socialista" amb la que s'ha trobat el seu govern: "A nivell de balanç econòmic, l'herència rebuda surt que és correcta, però hem de tenir fons perquè ens estem trobant amb sorpreses i regals enverinats que no són estrictament pressupostos del passat sinó de convenis o fruit de requalificacions. Ens poden descontrolar els pressupostos i no poder disposar dels diners que creiem que disposàvem".

Alguns projectes urbanístics també van patir entrebancs. És el cas del Pla Parcial de Baix Domeny, on es previa fer 1.200 habitatges però que ara mateix és una urbanització fantasma. El Pla Parcial es haver de tornar a aprovar perquè el TSJC el va anul·lar en detectar que l'Ajuntament l'havia tirat endavant comptant que el Pla General del 2002 ja era definitiu, quan la comissió Territorial d'Urbanisme no va donar el vistiplau fins el 2006. Exactament el mateix va passar amb el Pla Especial de les Hortes de Santa Eugènia.

Altres factures extra en l'àmbit urbanístic han estat el pagament per la redacció d'un projecte per construir un pavelló a la Devesa, un espai protegit, que va suposar abonar 150.000 euros o uns 100.000 euros de sobrecost per adaptar el projecte per construir l'aparcament darrera del Teatre Municipal. Les obres, s'havien adjudicat, a inicis del 2011, a una empresa que va fer fallida i va abandonar els treballs. Però no va ser sancionada.