No senyor, no em sembla bé. No em sembla gens bé que l'alcalde de Girona s'hagi inscrit a les llistes del seu partit per ocupar un escó del Parlament de Catalunya (escó que ja tenia abans de ser escollit alcalde) en lloc quasi preferent (núm. 3) i amb opcions reals de ser escollit de nou diputat. No em sembla gens bé.
Quan l'alcalde Nadal va fer aquesta mateixa pràctica me'n vaig queixar amargament: «Com a gironí em sento menystingut i desdenyat. Es veu que Girona se li ha quedat petit (...) Sap més bé que ningú que a les eleccions municipals es voten persones (ho sap i ho sabia). Si la majoria de Girona li va donar suport llavors no va ser pel partit que li dóna cobertura sinó per vostè mateix. Aquest gest de deixar algú en el seu lloc -que sembla que heu perpetrat repetir- és un menyspreu i una estafa. Com pretén que algú que tingui dos dits de front s'embaini aquesta burla? Que és que no entén que la ciutat vol un alcalde en exclusiva?» (12-VI-1998)
Ara ens dirà el Sr. Puigdemont que pot amb tot (que per això té un gerent contractat); que Girona estarà amb l'alcalde ben representada al Parlament; que amb el sou de diputat la ciutat s'estalvia el sou d'alcalde... El Sr. Alcalde pot dir missa, si vol, però no ens farà pas combregar amb rodes de molí. No ho farà perquè ni en circumstàncies normals (feina per a tothom, no crisi, no retallades...) podria abraçar amb eficàcia les dues feines. Imaginin-se, en el moment actual de quasi desastre total, haver d'estar pendent d'un municipi i d'una nació! No només no podrà, sinó que és impossible.
Que el senyor Alcalde no en tingui prou amb una ciutat de gairebé cent mil habitants per posar en pràctica les seves habilitats polítiques és ofensiu. Ho és per excés (Girona és poc per a mi) o per defecte (d'altres ja se n'ocuparan). Tant en un sentit com en l'altre, és difícil d'entendre, i més, de comprendre. Girona necessita i vol un alcalde en exclusiva, dedicat en cos i ànima als ciutadans i ciutadanes.
