L'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona està negocians reunions amb representants d'entitats bancàries amb sucursals a la ciutat per tal d'aconseguir que els bancs cedeixin els pisos que tenen en propietat i que estan buits. L'objectiu és incloure'ls a la borsa d'habitatges de lloguer social, que ara disposa de 200 unitats.
Així ho va anunciar el regidor de l'àrea, Eduard Berloso, que va afirmar que ja han demanat hora amb totes les entitats. Tot i que exactament no se sap quants habiatges hi poden haver sense ús en mans dels bancs, un estudi de la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) de l'Ajuntament de fet a finals de l'any passat calculava que a Girona hi havia 1.274 pisos buits, propietat de bancs, promotores o persones individuals. La dada s'extreia dels consums d'aigua, un cop analitzades les 47.600 vivendes existents.
Aquesta mesura serviria en gran part per a les persones afectades per processos judicials d'execució hipotecària. La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Marts Afuera, va indicar que, segons els seus càlculs, enguany hi ha hagut uns 1.200 processos judicials a les comarques gironines, la gran majoria de famílies de la ciutat de Girona. La Taula de Coordinació Local pel Dret a l'Habitatge de Girona ha atès uns 700 casos ja que no tots els afectats acudeixen a la Taula a la recerca d'ajut. Afuera també va demanar a l'Ajuntament que declari la "emergència habitacional" que permet als consistoris actuar amb mesures extraordinàries en matèria d'habitatge. El regidor de Serveis socials va indicar que si les reunions amb els bancs no fructifiquen podrien arribar a "les últimes conseqüències", sense concretar més.
En nom de la Taula, el Defensor de la Ciutadania, Ramon Llorente, va parlar de treballar per aturar la "sangria" a conseqüènica de la "guerra" entre els poderosos i la gent desvalguda. Pel col·legi d'advocats, Martí Batllori, va subratllar que la reforma legislativa relativa als desnonaments, no aborda el tema de manera integral sinó a"pedaços".
