El Call Jueu de Girona, com és públic i notori, és el segon més important d'Europa, després del de Praga (Txèquia) i frec a frec, però sempre al davant, dels de Còrdova, Toledo i Berlín. Caldria fer un esforç entre tots perquè fos declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco. Si bé a les comarques gironines tenim elements arquitectònics d'un alt valor com podrien esser Sant Pere de Roda, l'església de Vilabertran o la de Breda, difícilment aconseguirien el màxim guardó d'ésser considerats patrimoni de la humanitat. Per què? Doncs perquè són elements patrimonials assimilables a molts indrets d'Espanya. N'hi ha diverses dotzenes, tot i reconeixent la seva excepcionabilitat i o majestuositat.

Dos elements singulars destaquen a les nostres comarques: El Call Jueu de Girona i la cinglera de Castellfollit de la Roca. En ambdós llocs no entenc per què no s'ha produït mai cap intent per part de ningú d'ésser declarats Patrimoni de la Humanitat a pesar de la seva extraordinària singularitat i exclusivitat. Aquí ens centrarem en el Call de Girona. Call vol dir "obligats a viure junts". Em permetran fer un petit resum: Els Jueus vivien a Campdorà i a les Gavarres des del segle I i molt abans de la nostra era.

El nostre Call se centra entre els anys 820 fins al 1492, en què varen ésser expulsats del país. El punt clau inicial es produeix a l'any 820 quan els religiosos que vivien al Call, marxen a Ripoll i queden unes cases lliures que són ocupades per vint famílies jueves provinents del Pla de Martis. El seu punt àlgid es produeix el 1416 quan hi vivien unes 85 famílies.

El Call tenia set portes (Cúndaro...) que tancaven els vespres per seguretat. Per què no les recuperem? Per què no tonem a donar vida al Call? Per què no rememorem/museïtzem els més de trenta oficis que hi havia? Escrivans, metges, llevadores, prestamistes (per compte del rei), mercaders, forn, carn, ferrers, sabaters, comerciants, planells, tapissos... Com vivien? I arribem al març/abril de 1492 i els diuen que a l'agost d'aquell any han de marxar. Van lluitar per quedar-se. Molts van vendre les cases a cristians o gent que els feien costat, però finalment van marxar el 2 d'agost (dissabte) de 1492.

Motius religiosos, poder quedar-se amb els diners de la ?comunitat jueva, les seves propietats a cap calé, no retornar els crèdits... determinen alguns dels motius de la seva expulsió. El patiment i sentiments de la seva expulsió encara estan encastats a les pedres del Call. Girona és pedres, aigua, matèria i memòria. Estimem Girona.