Q("La Justícia sense ètica és simple i dura execució; execució de lleis, de voluntats, d'interessos, de sentències...")
ue diu que no sap què és justícia social? Jo li ho explico. Mentre en el marc de les relacions entre conciutadans sigui possible que hi hagi gent que s'enriqueixi fins al fàstic i gent que s'empobreixi fins a la misèria, mai s'aconseguirà l'objectiu real de la humanitat, que no és altre que la convivència pacífica, la millora de les condicions de salut i benestar de tothom, la felicitat d'homes i dones.
La Sra. de Cospedal cobra per la seva tasca política 13.200 euros al mes (2.200.000 pta). Conciliar en una ment normal aquest sou amb els 6.000.000 d'aturats que s'estan assolint a Espanya aquest 2013 és impossible. Cap ment pot entendre que hi hagi gent que mori intentant estirar roba d'un contenidor o electrocutant-se en l'intent de robar coure per revendre'l, i que les rellotgeries i els establiments de luxe de la ciutat creïn espais idonis per al confort dels seus clients d'acord amb la marca que adquireixen; cap cervell mínimament ben estructurat pot assumir que als aparadors del centre unes sabates es puguin enfilar per sobre dels 200 euros i hi hagi famílies senceres a Girona que subsisteixen amb 400 euros al mes; que a la Sopa hi hagi centenars de comensals diaris i que hi hagi restaurants a la mateixa demarcació on el menú estigui fixat entre 50 i 100 euros l'àpat.
De la mateixa manera que en una carretera no res és atzarós i tot té una causa i una conseqüència, perquè si un conductor va begut o drogat el problema no és del qui beu o es droga, el problema és de tots els conductors que hi circulen i que s'hi poden topar, doncs, de la mateixa manera no es pot concebre una societat que no tingui en compte tots els elements, tots els factors, totes les persones que hi conviuen. Enriquir-se sense fi, o amb la finalitat de fer-ho i ja està, sense tenir en compte la resta de ciutadans, comporta injustícies. L'afany de lucre està perfectament lligat amb l'excés de pobresa. Una societat no es pot bastir com una competència, una cursa a ser el millor (el més ben pagat, el que té el millor xalet, el que pot ensenyar el cotxe més gros...); una societat és una comunió integrada i integradora d'interessos, però sobretot, és una gent que sap on va, que viu i beu d'uns valors, d'una experiències i d'unes esperances.
A les arques del film 2012, només s'hi enfilaven els qui podien pagar-se el bitllet. A Girona, avui, quanta gent podria pagar-se l'arca que "la humanitat" hauria construït per salvar l'espècie? Només els de sempre? Doncs, no anem bé. La primera de les prioritats d'un país ha de ser la d'establir la justícia social, per ètica i per estratègia. És a dir, posar límits per dalt -no hi pot haver rics tan rics- i per baix -tothom ha de poder comptar amb el neces?sa?ri-. Si ni això no és possible perquè el sistema (el capitalisme) ho impedeix, s'ha de canviar el sistema. Així de clar. Ens hi juguem força més que un model de producció; ens hi va la subsistència.
