Tenim govern i ho serà, esperem, pels propers quatre anys. El tenim després d'un procés electoral complex, en un moment extraordinàriament advers i per prendre decisions transcendents sense retorn.
Aparentment hi ha un molt ampli suport al nou Govern que en cap cas s'identifica amb un sí a la independència. I això ho sap ERC. Escoltar el missatge del poble és fer-ho amb totes les conseqüències i això s'ha d'interpretar en dos camins. Un és valorar la importància de la voluntat d'un país que se sent maltractat pel Govern de l'Estat, l'altre és que aquest país majoritàriament pensi que la independència és en aquests moments el principal objectiu i la principal solució.
Són moltes les preguntes que queden en l'aire i que decidiran el resultat d'una consulta. En un país amb molts aturats i jubilats, les preguntes han de tenir resposta en clau econòmica no només en clau sentimental. I l'endemà de la consulta, què? I en això Unió pensa diferent. Però el Govern és molt més que la suma de dos partits.
Certament no ens ha de fer por el missatge de l'Estat espanyol. Les expressions com "ara no és el moment per aventures" o "el més important és sortir de la crisi", o d'altres semblants, no tenen mai un horitzó de final. Quan és suficient o millor per deixar un camí? En termes econòmics existeix un únic camí? L'economia té algun aturador possible que la faci raonablement satisfactòria? La resposta és molt clara: no, perquè l'economia capitalista no té mai un horitzó definit.
La primera conclusió és que mai es deixarà que Catalunya faci allò que consideri pel seu propi bé al marge dels interessos de l'Estat espanyol.
La segona és que estar bé no impedeix poder estar millor, i millor no suposa estar massa diferent en un context de domini d'uns mercats en canvi constant. Tenim govern, és el de tots, per als de dreta i per als d'esquerra, per als anarquistes i pels que practiquen l'abstenció com a actitud.
De moment UDC pren més protagonisme amb un conseller més. La conseqüència és que el soci de la federació s'haurà d'implicar molt més en una futura consulta per la independència comandant alhora el cos de la policia de Catalunya.
Ha estat una jugada simple però efectiva en un moment en què trontollen posicions polítiques estratègiques dels democratacristians: Ajuntaments, Diputació, suports del PP, valoració positiva dels espanyols i qui sap si alguna presidència d'afers exteriors.
