aquest any probablement serà prolix en defuncions culturals. Assistirem capbaixos a tota mena de funerals: llibreries, editorials, grups de teatre, orquestres, museus, revistes i grups musicals, que no hauran pogut sobreviure a aquesta crisi que ens tenalla i que ens paralitza. La cultura viu hores negres, no hi ha dubte, l'única escletxa en aquest mur és per albirar, potser, encara temps pitjors.
Diumenge ho explicava millor en Carles Duarte en aquest mateix diari, jo ho explicaré a la meva manera... Moltes de les institucions que fins ara aguantaven el fràgil pal de la cultura han anat dimitint en massa de les seves responsabilitats, deixant en evidència que, més enllà dels pressupostos, no hi havia cap mena de projecte, que més enllà dels discursos i de les inauguracions no hi havia consciència que la cultura fos "alguna cosa més". Si totes aquestes retallades posen en evidència alguna cosa, és que en realitat molts pensen que la cultura és prescindible.
La majoria d'empreses culturals del nostre país van néixer, o es van impulsar, des de la crua necessitat de cobrir les mancances d'una cultura, la cultura catalana, maltractada per la història i d'una llengua en perill d'extinció.
Ara, quan vénen maldades, alguns es permeten el luxe de donar lliçons dient que s'ha de diversificar, que han de generar beneficis, fins i tot que han d'exportar... com si fos cosa tan fàcil vendre llibres en català a Alemanya o representar els clàssics catalans a Anglaterra o, posats a fer a Brasil, que és un país emergent.
Catalunya es troba en un dilema: o deixem morir d'inanició la cultura o deixem morir les empreses culturals, el problema és que la decisió és tràgica, perquè tant el resultat d'una cosa com de l'altra serà exactament el mateix.
Si empenyem a les empreses culturals a buscar beneficis exclusivament en el mercat, la cultura catalana desapareixerà en una generació. Les institucions, i sobretot la Generalitat, s'han de dotar d'un pressupost suficient -s'ha de passar de l'1,3 al 2%- perquè això no passi, una quantitat d'euros, per altra banda, equivalent al cost de 5 quilòmetres de via d'alta velocitat.
