Entre els pujols recòndits de Vilanna i el riu Ter hi ha just l'espai per a quatre arbres de ribera, unes cases espremudes contra el vessant de la muntanya i la carretera d'Anglès a Girona. Els habitants de la zona han anomenat secularment aquest eix viari amb la denominació de "la carretera de la vergonya", una adjectivació que després s'ha utilitzat també en altres indrets, sobretot en els diversos trams en què la Nacional II sembla l'escenari, clapejat de cràters d'obús, d'una batalla de la Guerra Gran.
Però Anglès no és un poble mal comunicat, els seus habitants, i altres de pobles selvatans vora el Ter, tenen una via ampla i descansada amb connexió directa a Santa Coloma de Farners, la capital de la comarca, indret de visita obligatòria de tant en tant. Cap amunt la carretera d'Olot tampoc té grans problemes, la qüestió és baixar a Girona, una ciutat que concentra tots els serveis que realment són útils per a la gent de la contrada.
Sembla mentida que els dirigents del nostre país no hagin comprès que, més enllà d'una divisió comarcal més teòrica que pràctica, la dinàmica del país és la que és. Des de fa dècades que Amer, Anglès, Susqueda, la Cellera i Bonmatí, són pobles més lligats a Girona que a la respectable, però molt discreta capital de la Selva. Els habitants d'aquests pobles fan via contínuament cap al Gironès, però la carretera encara té el mateix traçat i la mateixa amplada que en la època remota dels peons caminers.
La carretera N-141, és un eix viari utilitzat diàriament per més de 7.000 automòbils i camions de gran tonatge. De tant en tant algun succés luctuós torna a posar en peu de guerra als habitants de la zona, però la Generalitat sembla que ja en té prou amb tapar forats. De fet, en aquesta època en què ens ha tocat viure, és el que fem tots, no? Però, per altra banda, ara que ens anuncien que tindrem un nou país, potser seria bo que comencéssim a dibuixar les traces d'un país nou, on no ens caigui la cara de vergonya a cada pas.
