La justícia d'aquest país és de fireta i el criteri de molta gent, de pura pena. En el diari d'ahir dimecres s'anunciava la petició de condemna per a un ciutadà xinès que viu a casa nostra; un ciutadà sense papers que va gastar 1.600 euros amb targetes falsificades. Se'ls va gastar en roba (370 €), dues càmeres fotogràfiques (197€), dues polseres (560€), dos cartrons de tabac (87€) i deu cartrons més (410€), en diferents botigues de Barcelona, Blanes i Lloret. Els fets són de començaments de 2011. Va ser detingut el 7 de febrer i des de llavors, el processat és a la presó a l'espera de judici. És a dir: fa dos anys que un ciutadà és entre reixes -i encara n'hi poden quedar alguns més- per haver robat 1.600 euros pel mètode de falsificar targetes.

Mentrestant, el Sr. Millet, que ha robat milions al Palau de la Música pel subtil mètode de quedar-se diners públics destinats a l'entitat que presidia, no només és al carrer sinó que és possible que el seu judici s'allargui fins a l'infinit a causa dels mil impediments legals que es van trobant.

Setze anys ha trigat a celebrar-se una petita part del judici contra els responsables de quedar-se diners de la Unió Europea destinats a la formació de gent a l'atur. Se n'ha jutjat una petita part del cas perquè tothom ha anat fent-se escàpol; però en la trama de finançament d'Unió Democràtica de Catalunya amb diners que eren per a gent que busca feina -cal insistir-hi perquè és moralment reprovable i fastigós el que ha fet el partit democratacristià- hi ha noms propis als quals hauria de caure la cara de vergonya: Duran i Lleida al capdavant de tots, per descomptat. En una ponència de 2008, intitulada pomposament "Comunitat de valors, comunitat de futur", UDC va deixar escrits i consignats pensaments d'aquesta índole: "Creiem en uns valors forts, renovats, compartits al servei del redreçament moral i espiritual d'una societat, d'una nació, Catalunya, que estimem", etc. Però què diu aquesta gent? De quin país estan parlant?

Quina mena de país és el país que dicta i sentencia que qui roba milions d'euros públics pot estar-se al carrer tan ample i tan pinxo, i pot resoldre "el problema" tornant part dels diners i eludint la presó, i que, en canvi, qui en furta 1.600 porti dos anys a la garjola? I sobretot: quina mena de país és aquest que no s'indigna davant de la injustícia? Quina és la moral de la seva gent?