Què diran de nosaltres les generacions que vindran? Com veuran la nostra època, com l'anomenaran? Deia el poeta que "no hi ha futur que no ens pertanyi" i aquest avenir que en els nostres dies veiem tan negre és el futur que estem construint entre tots. Ben segur que es parlarà de nosaltres com dels habitants d'un present sobre el qual planava una corrupció sense límits. Potser ells sabran com arreglar-ho, però actualment l'únic que tenim clar és que aquesta classe política, enquistada en un règim de partits caduc, no podrà fer-ho mai.
Qui m'havia de dir que jo acabaria essent un antisistema! Però la situació en què ens troben empantanegats m'hi aboca. Aquest sistema no funciona i l'hem de canviar. Suposo que sempre n'hi ha haurà, de corrupció, el que passa és que avui en dia tenim un sistema que la permet, que la potencia i que l'amaga. Només ens adonem d'una part del problema quan les mateixes organitzacions polítiques l'esventen, llençant-se acusacions les unes a les altres.
És importantíssim que entre tots exigim al Parlament de Catalunya una nova llei electoral, una llei que posi els partits en el lloc que els pertoca i que realci el paper i la representativitat dels elegits.
Aquesta llei està pendent des de l'inici de la Generalitat actual. Està en les mans dels parlamentaris tirar-ho endavant, de propostes i d'estudis sobre el tema no en falten, només cal la seva decisió, però ells no ho faran si nosaltres no insistim.
Segurament no ho ?aconse?guirem, és demanar massa que els aparells dels partits renunciïn als seus privilegis, però com a mínim ho haurem intentat i, qui sap, potser obrirem alguna escletxa, des de la qual les generacions que vindran podran albirar que no tots érem corruptes -com ara semblen insinuar alguns polítics per justificar l'injustificable-, potser en el futur hi haurà qui dirà: "malgrat tot hi havia gent que lluitava contra aquell sistema".
