La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) denuncia que els serveis socials d'alguns ajuntaments estan amenaçant amb treure els menors d'edat als pares que viuen en pisos afectats per ordres de desnonament. Segons la portaveu de plataforma, Marta Afuera, aquesta situació és injusta perquè en molts casos no es tracta de famílies desestructurades ni amb problemes, sinó que simplement estan intentant trobar una sortida per salvar el seu habitatge. "No pot ser que per qüestions de pobresa s'amenaci de seperar les famílies", explica. La Plataforma també considera que el nou decret estatal que preveu pròrrogues de dos anys en els desnonaments en què hi hagi implicats menors de 3 anys no permet que s'hi puguin acollir gaires famílies, i creu que el ventall hauria de ser més ampli. En aquests moments, segons Afuera, hi ha 29 menors afectats per 14 desnonaments que es portaran a terme durant les properes setmanes a les ciutats de Girona i Salt.

Aquestes famílies viuen amb una doble angoixa: per una banda, han d'afrontar un desnonament i lluitar per no perdre l'habitatge i, per l'altra, també pateixen per com tot aquest procés afecta els seus fills. Aquest és el cas per exemple, d'Aziz Mrabti, veí de Salt casat i amb dos fills de sis i dos anys. El seu desnonament ja té data: el proper 16 de març. En els darrers mesos ha anat treballant de forma intermitent com a cuiner i, quan s'ha quedat sense feina, ha pogut tenir atur i, més endavant, l'ajut dels 400 euros. Això, però, no ha estat suficient per fer front al pagament de la hipoteca, i el temor a perdre la casa ha portat tanta tensió que ha acabat afectant el seu matrimoni. "La meva dona i jo ens barallàvem molt i hem acabat separant-nos", explica. Segons explica l'Àngels, una voluntària de la PAH, no es tracta d'un cas aïllat, sinó freqüent: "Passa sovint que el procés hipotecari causa tant de malestar entre el matrimoni que la única sortida és la separació", indica.

En el cas de l'Aziz, va intentar buscar-se un altre pis on viure, però no s'ho podia permetre. Per això, ha continuat compartint pis amb la seva dona, tot i que dormen en habitacions separades, compren menjar per separat i organitzen torns per estar amb les criatures. Això, evidentment, comporta un malestar als petits. "La gran plora quan no està amb mi", explica. Pateix, a més, perquè la dona, preocupada davant la perspectiva de perdre el pis, vol endur-se les criatures a un altre lloc. Des de la PAH l'ajudaran a endegar el procés per aplaçar el desnonament, i l'encoratgen a compartir despeses i, si pot, arreglar la situació amb la seva dona. Aziz té una oferta de feina al seu país natal, Marroc, de manera que marxar i enviar els diners a la família podria ser una sortida.

Un altre cas és el de Soluleymane Diakite, que té quatre fills, el més gran dels quals té sis anys. La seva data de desallotjament és el 6 de març, tot i que en principi també s'ha de poder acollir a l'aplaçament. Pateix perquè, en no poder fer front a la hipoteca ni a la comunitat de propietaris, va signar un préstec personal per valor de 40.000 euros, i ara es troba embargat i sense possibilitats de seguir pagant el pis. El preocupen els seus nens perquè són molt petits.

Segons expliquen des de la PAH, a la resta d'Europa no es fan desallotjaments entre els mesos de desembre i març, ja que fa molta fred i no es vol deixar famílies amb criatures fora de casa. A Espanya, però, no s'han aturat.