Joaquim Nadal després de més de trenta anys d'estar al peu del canó va tancant una trajectòria que ha tingut efectes positius en les nostres comarques amb resultats constatables. I no es pot negar que ha estat una figura destacada i un referent en la vida política gironina. D'estil propi, molt contundent, no ha estat un polític que ha agradat a tothom. La seva manera de fer i les proximitats que permetia no l'han fet un polític fàcil. Home lluitador, d'afinitats definides, de lleialtats consistents, de somriure sorneguer, irònic com pocs, de paraula fàcil, de mirada profunda i àmplia, mestre en el treball en xarxa i un temperament propi, ha impulsat un model polític forjat estratègicament en el munipalisme gironí. Com a home polític de referència ha tingut forts opositors. Les seves intervencions han estat cabdals però, com és natural, contestades des de sectors de la ciutadania: la variant per la Vall de Sant Daniel, la remodelació del Barri Vell i alguns plans d'ordenació urbana van tenir forta oposició. És inqüestionable el canvi positiu de la ciutat. I al seu favor anotem el desdoblament de l'Eix i de la C-65 amb la C-31 de Llagostera fins a Palafrugell passant per Platja d'Aro i Palamós. Va arribar a la Conselleria amb l'esfondrament del túnel del Carmel, que va resoldre amb eficàcia i poc soroll. Valguin aquests exemples com a una petita pinzellada de la seva trajectòria política que el va portar de l'Ajuntament de la ciutat de Girona a la conselleria de PTOP passant per la candidatura a la presidència de la Generalitat. Avui, les seves reflexions sobre el dret a decidir del poble català, contraposant-se d'alguna manera al parer del grup parlamentari són compartides per molts gironins.
Haig de parlar de proximitats, en plural, ja que en Joaquim Nadal en permet moltes. Personalment n'he tingudes un parell. La primera en la meva etapa a l'Ajuntament de Girona a l'oposició. Després la de la meva tímida participació en la construcció del país des de la socialdemocràcia. Dues etapes i gens contradictòries. De fet tenen moltes coincidències i certament algunes contradiccions. Però és en aquest context en el qual he tingut l'ocasió de tractar-lo com a home i com a polític. Avui, que deixa pràcticament la seva tasca de gestió de primera línia i torna a la universitat per fer del coneixement de la història la clau del seu èxit polític, es produeix el retrobament entre l'home polític i el corpus de coneixement que l'ha acompanyat al llarg de la seva carrera. És i ha estat un polític amb totes les connotacions i caldrà que se'l recordi com a impulsor, en companyia de molta gent, ciutadans anònims, polítics i d'institucions, de la recuperació de la ciutat de Girona que avui coneixem. Darrere d'ell van seguir altres governs, altres persones i ara una opció política que pren un relleu il·lusionat per la millora de la Girona del segle XXI.
