AQUESTA PUDOR DE PODRIT

 
AQUESTA PUDOR DE PODRIT
AQUESTA PUDOR DE PODRIT  

JORDI VILAMITJANA Aquesta pudor de podrit que no cessa empudega les narius i provoca basques. Totes les clavegueres s'han posat a pudir. Put la monarquia, cada vegada amb les potes més emmerdades en els negocis del gendre. Put la Constitució a cadàver de dictador, a resclosit, a misèria. Put l'Estat Espanyol a jacobinisme i a Robespierre, a centralisme, a extermini de les llengües i les cultures que no siguin l'espanyola. Put el govern del PP a Espanya a franquisme, a dictadura, a carpetovetonisme, a la camisa d'Isabel la Catòlica.
Put la Generalitat a convent poc ventilat, a reunió de gremis medievals, a junta de veïns en dia de derrama, a escanyapobres, a Comarquinal i a l'hereu escampa, tot a l'hora. Put Convergència a lavabos del palau de la Música, a ITV, a Pretòria, a bosses cap a Andorra. Put a Petrov-Valls-Crespo-Lloret. I encara fa tuf de Banca Catalana! Put Unió a estafa, a Treball-Duran, a Diputació-Torramadé... Put ERC a Ausàs, a contraban, a Andorra...
Tota la classe política catalana put. Com reportava el periodista Rafa Garrido abans-d'ahir, al Parlament va guanyar el "tots els polítics són iguals". Deia Garrido: "Tots els partits - TOTS!- han votat a favor i per assentiment que persones implicades, imputades o sospitoses de casos de corrupció siguin president o vicepresident d'una comissió al Parlament. TOTS. Ferran Falcó de CiU (cas Adigsa), Daniel Fernández del PSC (cas Mercuri) i Xavier Crespo de CiU (cas Clotilde) són des de hui president o vicepresident d'una comissió, cosa que per cert comporta un increment en el seu sou de diputat. I ho són perquè la resta de partits ha decidit donar suport a la proposta en, al menys, dos dels tres casos". La conclusió del periodista és encara més demolidora: "I és que tradicionalment es fa un repartiment de cadiretes i tothom vota a favor de les propostes de tothom. Pasteleo i mamoneo, en diuen al meu poble".
Contra aquesta pudor de podrit de la classe política (jo ja no poso la mà al foc per ningú), cal recomençar de zero. No que els polítics d'ara facin les regles de joc com pretenen, no. De zero. Noves lleis, noves normes i dogal al coll dels partits. Poder popular i presó als corruptes. Si aquesta crisi servís almenys per això, benvinguda fóra, perquè tots podríem almenys somiar un futur per al país.

Enllaços recomanats: Premis cinema