Va anar d'un pèl que en el ple de dilluns la CUP no s'absté a l'hora de retirar el títol de fill adoptiu de Girona a Primo de Rivera. Si ho hagués demanat CiU -partit que ideològicament tampoc no està allunyat del PP, i aquest es va abstenir- els tres regidors de la CUP no només haurien obeït -sota el compromís de discutir-ho posteriorment en assemblea, faltaria més-, sinó que haurien acompanyat el vot de salutació militar i crits de "Viva el marqués de Estella". Més lògic seria això que enganxar dimecres passat cartells a la seu de CiU acusant-los de lladres i corruptes, per cinc dies després ser col·laboradors necessaris per a l'aprovació del pressupost municipal.

És vox populi que la política fa estranys companys de llit, però ningú no imaginava l'alcalde Puigdemont (CiU) compartint tàlem conjugal amb tot un Jordi Navarro (CUP). És cert que Joan Olòriz (ICV) va completar el mènage à trois que conclouria amb el part del pressupost, però aquest compta amb l'atenuant de no haver dedicat el dimecres el vespre a recórrer Girona armat amb rètols acusadors de lladrocini que acabarien enganxats a la seu de CiU, així com a les del PP i PSC. (I dic atenuant, no pas exculpació).

Dimecres a la nit la CUP va organitzar una protesta ?(entre altres hi havia els regidors Jordi Navarro i Carles Bonaventura, o els candidats al Parlament Lluc Salellas i Toni Rico) contra la corrupció, en la qual es van cremar imatges de Mariano Rajoy i Luis Barcenas davant d'una pancarta que deia "Foc al capital". La festiva vesprada, musicada amb una cassolada, va culminar amb l'enganxada de rètols a les seus dels partits esmentats: "Lladres! Torneu al poble el que és del poble".

Potser durant el cap de setmana CiU va tornar al poble el que és del poble, potser no va sortir a la llum cap nou cas de corrupció que l'afectés ni que fos perquè els jutjats tanquen dissabte i diumenge, potser va deixar de ser un partit "del capital" i no li calia purgar culpes a la foguera, o potser simplement les xefles de Carnaval van ser prou dures entre els regidors de la CUP com per provocar-los amnèsia i qui sap si dubtes sobre la seva personalitat real. Però dilluns, quan tocava, la suposadament d'extrema esquerra CUP va permetre a la suposadament dretana i corrupta CiU tirar endavant el pressupost. El portaveu de CiU ho va definir amb exactitud: "És el nou estil gironí de fer política". El problema és que ho digués com un elogi.

Tot, el mateix dia que arrencava de nou Gran Hermano, programa al qual alguns acusen de donar mal exexemple i ser una farsa. Que vinguin a Girona i comparin.