A finals de 2008, Marta Afuera es va "desconnectar de Matrix", tal com explica ella mateixa. Va ser llavors quan es va separar del seu marit, van acordar que ella i el seu fill -que ara té dinou anys- es quedarien la casa familiar de Tordera per viure-hi i van anar al banc per signar un refinançament de la hipoteca. En aquella època veien complicat poder vendre la casa, o sigui que els va semblar la millor opció. "Al banc ens van dir que o signàvem llavors o ja no es podria fer, de manera que vam firmar el refinançament per sortir del pas, tot i que jo ja veia que no hi podria fer front", recorda. I així va ser. Poc temps després, va perdre la seva feina en una mútua d'accidents de treball i malalties professionals, on s'encarregava de la relació amb les empreses, i van començar les dificultats per fer front als pagaments.

Els primers moments, recorda, van ser molt durs: "Pateixes molt, perquè és un procés molt lent, d'alts i baixos, hi ha moments de molta desesperació, perquè et sents culpable i no saps com defensar-te", explica. Fins que un dia de 2009 va sentir Ada Colau per la ràdio i va llegir per Internet que a Barcelona es reunia setmanalment un grup de persones -moltes de les quals activistes del col·lectiu V de Vivienda- per parlar del tema. I va decidir anar-hi.

"Lluitar t'ajuda a superar la situació", afirma Afuera, que fins llavors s'havia implicat en entitats de Tordera i havia col·laborat en mitjans de comunicació, però no havia format part de cap moviment social de forma tan activa. En el cas de la PAH, però, s'hi va anar implicant progressivament, i va arribar a participar en la primera aturada d'un desnonament a Catalunya, a la Bisbal del Penedès, l'any 2010. El juny de 2011, es va celebrar la primera reunió per crear la PAH de Girona, de la qual s'ha convertit en la cara visible.

Malgrat ser de Tordera, Afuera estava molt vinculada a Girona. Quan es va quedar sense feina, s'havia matriculat al grau de Comunicació Cultural de la Universitat de Girona, de manera que ja tenia amics i coneguts a la ciutat. L'activació de la PAH gironina va fer que hagués de deixar la UdG, i ara dedica dotze hores diàries -o les que faci falta- a la Plataforma.

Afuera dedica tot el seu temps i energies a la PAH. Viu amb el subsidi de 426 euros i assegura que es tracta d'una "tria personal", perquè per a ella el més important és "continuar lluitant". "Ja m'hi veig per sempre, crec que no podria imaginar-me la vida sense la lluita social, perquè no et pots posar el vestit d'activista durant un temps i després treure-te'l", assenyala. La PAH només li paga el telèfon -al qual diu que rep trucades de tot Espanya- i els desplaçaments. I tot plegat des de fa poc, ja que aquestes despeses sortien abans de la seva butxaca.

De moment, creu que la PAH tindrà feina per temps, perquè està convençuda que la situació social empitjorarà i hi haurà més desnonaments. Per això, està disposada a seguir en peu de guerra el temps que sigui necessari i, mentrestant, continuar amb la seva lluita personal. De moment continua vivint a la seva casa de Tordera, però fa poc ha començat el seu procés d'execució hipotecària, que havia anat posposant a base de recursos. "Hi ha hagut tres cops que semblava que s'havia de solucionar, però al final, res", indica. El seu objectiu: dació en pagament i un lloguer social al qual pugui fer front.