Es la ciutat dels quatre rius, però hi viu pràcticament d´esquena. Per això, l´Ajuntament de Girona va presentar ahir un estudi que ha de servir -a llarg termini- per revitalitzar el Ter, ­l´Onyar, el Güell, el Galligants i la séquia Monar, a base d´aprofitar al màxim el seu potencial natural, social i turístic. La proposta, que inclou una renaturalització de la llera de l´Onyar per tal de crear un parc fluvial, la ubicació d´una zona de banys al Ter i una major connexió entre la Devesa i el Barri Vell, s´obrirà properament a l´anàlisi i el debat ciutadà. Després, d´aquí a uns mesos, s´elaborarà un Pla Especial Fluvial -o bé pans especials per a cadascun dels quatre rius- que es convertiran en el full de ruta del projecte. De moment no hi ha pressupost ni termini d´execució, però la idea és que es desenvolupi a llarg termini, igual que es va fer amb el Barri Vell. L´objectiu és que, a través de la connexió amb els rius, el nucli antic s´expandeixi cap a la resta de la ciutat.

L´estudi Girona, quatre rius i una séquia ha estat elaborat pels arquitectes Olga Felip i Josep Camps, i parteix de la base que, en els darrers anys, la ciutat s´ha anat allunyant dels rius, sobretot degut a la construcció d´infraestructures i al fet que s´ha anat perdent la vida a les seves ribes. «Ens hem allunyat dels rius i s´ha desdibuixat la relació entre la ciutat i el territori», va explicar Felip. Segons l´alcalde de Girona, Carles Puigdemont (CiU), l´objectiu del pla és que la ciutat es «reconciliï» amb els seus rius, ja que en els darrers anys hi ha hagut «una coexistència en paral·lel i una indiferència que no és bona per ningú». Per això, s´ha fet aquest estudi per dedicar als rius «una mirada del segle XXI», que parteix d´una trama urbana ja consolidada.

Una de les prioritats per a l´equip de govern serà millorar la relació entre la Devesa i el Barri Vell, ja que es tracta dels dos elements patrimonials més importants de la ciutat però que gairebé no tenen relació entre si. Segons l´estudi, a aquesta alçada hi ha una part de les façanes de ­l´Onyar que han quedat «oblidades», mentre que infraestructures com el pont del tren, la carretera de Palamós i França i els aparcaments en superfície els han anat separant. Per això, els arquitectes proposen la recuperació de les façanes de l´Onyar i que es «repensi» l´espai dels aparcaments de la Copa per tal de recuperar la «porta de la Devesa». D´aquesta manera, es podria fer un gran passeig per sobre el riu que permetria arribar a la plaça Independència a través del passeig Canalejas.

A l´altra banda, es proposa eliminar el talús que separa la Devesa de la riba esquerra, en considerar que dificulta la connexió entre el parc i la llera del riu, des de l´Auditori fins al pont de la Barca. L´objectiu és arranjar la zona i fer-la més permeable.

Pel que fa a l´Onyar, la principal aposta passa per la renaturalització. En aquest sentit, l´estudi proposa la creació d´un parc fluvial des de Vila-roja fins a Sant Pere que serveixi per integrar els diferents barris. L´estudi proposa desviar lleugerament el curs del riu per tal de crear algunes entrades i sortides i plantar vegetació autòctona a les lleres, per tal que s´hi pugui passejar.

També es planteja la possibilitat de desplaçar la plataforma de la plaça Catalunya cap al sud, tot convertint-la en un connector entre la plaça del Lleó, l´eix comercial de Joan Maragall i els Jardins de la Infància. L´objectiu és millorar la connexió del Barri Vell amb l´Eixample.

Per al riu Ter, la proposta més destacada consisteix a crear una zona de bany amb piscines d´aigua natural al parc de les Ribes del Ter, recuperant així l´antiga tradició de banyar-se als rius. A més a més, es preveu que pugui acollir equipaments relacionats amb l´esport i el lleure. L´objectiu és recuperar aquest espai com a lloc de trobada i socialització. A l´Illa del Ter, d´altra banda, se li faria un canvi d´imatge i se li donaria tractament de parc natural, tot instal·lant-hi passeres de fusta i plafons informatius sobre la flora i la fauna.

Mentrestant, l´estudi estableix que al Galligants, que funciona com a «porta de les Gavarres», s´hauria de recuperar la riba baixa de Sant Pere, mentre que al riu Güell es crearia un museu a l´aire lliure per recuperar la seva memòria. Puigdemont va destacar, a més, la recuperació del pont del Dimoni, que considera un element important malgrat que no queda recollit en el pla. Finalment, en relació a la séquia Monar, se suggereix la recuperació del seu caràcter industrial.

Es tracta, doncs, d´un projecte ambiciós i a llarg termini. «Hem de fer la mateixa feina que es va fer fa 30 anys, quan es va repensar l´actiu del Barri Vell i es va anar recuperant de mica en mica», indica Puigdemont. Per l´alcalde, els rius són «l´inici de moltes ciutats», de manera que «no té sentit donar-los l´esquena». Puigdemont considera imprescindible que la recuperació dels rius es faci a través d´una visió global, «sense pressa però amb molta ambició». El batlle destaca que es tracta d´un projecte molt transversal, ja que afecta diferents àrees com Urbanisme, Medi Ambient, Promoció Econòmica o Educació.

L´estudi presentat ahir suposa un punt de partida per a l´Ajuntament, però a partir d´ara li queda encara un llarg recorregut. Ara s´obrirà un procés d´anàlisi i debat en el qual es convidarà a participar a experts i ciutadania. Llavors s´haurà d´elaborar el Pla Especial Fluvial, així com els diferents projectes concrets i buscar el finançament. Puigdemont és conscient que «les ajudes institucionals no seran les mateixes que anys enrere», però considera bàsic definir l´horitzó on es vol arribar.

«Es tracta d´un pla per fases i trigarà molts anys a desenvolupar-se, però l´important és que ara tenim un full de ruta», indica l´alcalde. Per això, el projecte no determina cap termini en concret i està subjecte a patir nombrosos canvis. «Comencem un procés engrescador», afirma Puigdemont.