Es diumenge d'estiu. Molta gent pensa avui en el mar i les vacances. La setmana vinent començarà el primer torn de vacances i així, de quinze en quinze, anirà passant l'estiu. No obstant això, ja fa anys que aquesta ciutat no tanca per vacances. És fàcilment observable en la gent que circula pels carrers, de dia i de nit, i amb els establiments que tenen obert tot l'estiu.

Tot i això, les autoritats municipals continuen entestades a fer-nos pagar les vacances dels seus empleats als qui -per gust o per força- decidim passar l'estiu a ciutat. Posem per cas, amb el tema dels busos. La dràstica reducció anual dels serveis de bus a Girona durant els mesos d'estiu correspon a la mentalitat d'una ciutat burgesa del XIX. Els horaris es redueixen a la meitat i en algunes línies el servei queda quasi com a testimonial. És ben bé com si tothom tingués la renda i el patrimoni per tirar-se un mes de vacances a la segona o tercera residència. Ben al contrari: els usuaris habituals del bus, amb sort, tenim una sola residència, una feina i uns pocs dies de vacances. Això, amb sort. La supressió de busos no parteix d'una anàlisi del servei sinó de la necessitat de dotar de vacances els conductors. Aquesta pràctica, que porta dècades de solera a Girona, és indignant.

L'altra manera que els ciutadans i ciutadanes paguem vacances és a la sanitat, a la policia municipal i a les guarderies. Durant dos mesos, Girona, en ares dels merescuts dies de folgança dels seus empleats, està en serveis mínims en atenció mèdica i hospitalària. Sap, per exemple el Sr. Alcalde, com ho saben els pobles de la costa en aquests dies, quina serà la dotació fixa d'ambulàncies, personal mèdic, servei de quiròfans..., els pròxims mesos de juliol i agost a la ciutat de Girona? Sap -això sí que ho de saber- quina plantilla de policies vigilarà els carrers aquest estiu? Per què les guarderies municipals tanquen durant l'estiu? En cap dels tres casos, no es tracta de qüestionar les vacances dels professionals, sinó de tenir en compte els drets dels ciutadans a l'estiu i de no fugir de la possibilitat d'oferir noves contractacions per a gent a l'atur.

L'eliminació de les carpes de la Devesa -un espai de solaç i fresca, ben interessant per a les nits de xafogor durant 22 anys- ha estat justificada per l'Ajuntament amb diferents arguments: "model obsolet, que no aposta per l'oci cultural, la convivència ni la qualitat"; "problemes de soroll i queixes dels veïns"; "activitat en conflicte amb la protecció del parc de la Devesa"... Si s'hagués preguntat als clients, potser se n'hauria fet una altra valoració, perquè no tothom aspira a passar l'estiu en zona pija o glamurosa; amb un indret fresc i agradable, la majoria en tenim prou. Si el problema és el soroll i les queixes dels veïns, ja poden anar tancant tots els locals que ses gracioses autoritats han permès, no en un parc aïllat de les cases, sinó als baixos de les mateixes cases en zones tan cèntriques com Bonastruc de Porta, Figuerola i voltants, per exemple. Si parlem de la protecció de la Devesa, que no ens toquin gaire el voraviu, perquè el mercat, les fires i, sobretot, Adif hi tenen muntat un sarau que vergonya els hauria de fer. Amb les carpes pot haver passat com amb la línia 11: que els altres negocis (altres bars; el trenet) hagin pressionat, independentment dels gustos o les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, per obtenir un tros de pastís del negoci.