Trobo que tothom s'ha empassat prou bé això que l'entrenador del Girona hagi decidit deixar el Girona per ser el tercer entrenador del Barça. Jo més aviat estic emprenyat. Tot això que diuen que cal comprendre sobre que és lògic que els objectius de l'entrenador apuntin més amunt, que el Girona no li podia oferir vés a saber què, etc., tot això, dic, pot servir per gestionar una conversa de taverna, però no resisteix una anàlisi mínimament seriosa.

El Barça és un club impresentable. Ho és per moltes raons (furtar jugadors del planter de l'Espanyol, i d'altres clubs, per exemple); i també en l'assumpte "Rubi". Hàbils com són, a can Barça, s'adonen que el Girona té un bon entrenador i li fan una oferta independentment del que Rubi estigués fent; ignorant el Girona i la feina feta pel seu entrenador. No és que el Barça hagi comés cap il·legalitat; simplement, ha comès una immoralitat. Sembla que els sento pensar: "Ens és igual desvestir un club perquè nosaltres estem pel damunt de tot". Com que sense moral la qüestió es redueix a una simple transacció econòmica, no hi ha qui pugui competir amb els diners de can Barça.

L'autèntica història de l'esport català no serà oficial (l'oficial ponderarà sempre el club de la capital i del país) perquè haurà d'explicar que les ànsies del Barça han acabat amb les expectatives de tots els altres. Parlem de bàsquet: on són el Cercle Catòlic de Badalona, el Picadero, l'Areslux Granollers, l'Akasvayu, el Manresa o la Penya? Si no morts; estan malmesos. Parlem d´handbol: el Granollers, el GEiEG, l'OAR Gracia de Sabadell..., han abaixat els braços davant el poder aclaparador del Barça. Parlem d'hoquei: el Vilafranca, el Reus, el Voltrega, l'Espanyol, el Girona, el GEiEG..., pioners de l'esport s'han vist arraconats pel Barça. I així amb tots els esports.

Mai podrà Catalunya tenir com tenen altres comunitats gaires equips de futbol a primera i segona. El Barça -que ho acapara i ho escombra tot cap a casa- n'és el principal responsable. Dades són dades: Catalunya: primera divisió, 2 equips; segona divisió, 3 equips; Madrid: primera, 4 equips; segona, 2; Andalusia: primera, 5; segona, 3; País Basc/Navarra: primera, 3; segona, 2; País Valencià: primera, 4; segona, 1... Si ho ponderem amb xifres donant al fet d'estar a primera 10 punt i a segona, 5, la classificació és eloqüent: Andalusia (65), Madrid (50), València (45), País Basc/Navarra (40), Catalunya (35)...

La qüestió és que a hores d'ara (dimecres al matí) no hi ha entrenador a quinze dies de començar els entrenaments. Ni entrenador, ni director tècnic (bonica també la jugada Sabadell-Salamero), ni la meitat dels jugadors. Com si d'una qüestió de demolició i enderroc es tractés, l'endemà de ser homenatjats per la ciutat, una colla de jugadors i entrenadors han fugit per potes.

Quan penso en el partit contra l'Alcorcón (3 a 1) i la situació actual, no puc evitar recordar el temple de Súnion i el poema de Riba, que adapto per a l'ocasió: "On vas Girona, temple mutilat i desdenyós de les columnes que t'han caigut? La teva força ens salva dels cops de fortuna, perquè et sabem ric del que has donat, i en ta ruïna, et veiem tan pur".