La paciència

08.07.2013 | 07:19
La paciència
La paciència

Evidentment jo no sóc exactament la persona adequada com per donar lliçons de paciència, els que em coneixen saben que no és una de les meves virtuts. Però la sèrie d'articles que vaig desgranant durant aquesta temporada els escric fonamentalment per poder-me explicar a mi mateix conceptes que no tinc gens clars, sempre en l'esperança que -d'alguna manera- també serveixin als meus lectors.
La paciència bàsicament és acatar la lentitud del present. El còmic francès Pierre Dac deia que es necessita una paciència infinita per poder esperar allò que no acaba d'arribar mai. La paciència és una espera, un trànsit, del qual no ens en podem deslliurar i que més val acceptar d'entrada si no ens hi volem fer mal. El tren no arribarà abans per molt que remuguem.
Giacomo Leopardi en el seu immortal "Zibaldone" afirmava que la paciència és la més heroica de les virtuts "perquè precisament no té l'aparença d'heroisme". I és que la paciència no és exactament una virtut, la paciència és fer allò que està a les nostres mans, en el present, tot esperant que arribi un futur que ja no depèn de nosaltres.
Quan cerco en el món de les citacions, sempre acabo topant-me amb un dels grans fabricants de frases cèlebres: Woody Allen. Els escriptors de columnes periodístiques com aquesta no li estarem mai prou agraïts per donar-nos peu a acabar d'arrodonir un article amb una frase adient, ja sigui amb cites textuals seves o atribuïdes. Aquesta, que il·lustra perfectament el tema de la paciència, si no és d'Allen, mereixeria ser-ho: "l'eternitat es fa llarga, sobretot quan vas arribant al final".

Enllaços recomanats: Premis cinema