L'Audiència de Girona ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per la fiscalia i ha ordenat el desallotjament del bloc ocupat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Salt fa quatre mesos. En aquests pisos, propietat del Sareb (banc dolent), hi viuen setze famílies amb fills. El jutjat d'instrucció número 3 de Girona havia aturat el desallotjament i havia iniciat una investigació citant diversos testimonis per esclarir la titularitat del bloc, en quines circumstàncies es va fer l'ocupació i les condicions de les famílies que hi viuen. Ara bé, la fiscalia va recórrer la decisió davant de l'Audiència de Girona, que ha acceptat els seus arguments i ha ordenat el desallotjament del bloc.

L'Audiència de Girona ha emès una interlocutòria, amb data 22 de juliol, estimant el recurs d'apel·lació presentat per la fiscalia i, per tant, acordant el desallotjament del bloc alliberat per la PAH a Salt fa quatre mesos.

La fiscalia havia recorregut la decisió del jutjat d'instrucció número 3 de Girona que, el maig passat, va decidir aturar el desallotjament del bloc. El jutge va argumentar llavors que, abans de pronunciar-se sobre si calia desallotjar, volia obrir una investigació i escoltar també les versions de les persones que viuen al bloc, les quals han estat denunciades pel Sareb per usurpació de béns.

Aquella decisió va ser aplaudida per l'advocat de la PAH, Benet Salellas, que ha recordat que també calia aclarir qui era el propietari de l'immoble ja que, segons defensa, el Sareb era una societat "molt nova" i encara no estava inscrita al registre mercantil.

Els arguments de l'Audiència

Aquests arguments, però, no han convençut l'Audiència de Girona, que ha acceptat el recurs de la fiscalia i, finalment, ha ordenat el desallotjament del bloc. En la interlocutòria de l'Audiència, la magistrada destaca també que existeix un "risc" que amb el pas del temps i a causa d'un "ús indegut i no reglamentat ja que no hi ha acceés als serveis mínims d'aigua, llum i recollida d'escombraries" dels pisos es produeixi una depreciació del seu valor.

La magistrada considera "absolutament proporcionada" la mesura del desallotjament i argumenta que no consta que els denunciats visquin de manera legal als pisos. Per tant, considera que hi ha indicis suficients per constatar que les famílies viuen als pisos de forma il·legal i que no cal fer cal seguir amb les diligències iniciades pel jutjat d'instrucció número 3 de Girona.

En la interlocutòria, la magistrada també fa una defensa del dret a la propietat privada. "És també una mesura adequada per protegir el dret a la propietat privada del denunciant, així com els drets de terceres persones a no veure's perjudicats per l'actuació dels imputats", recull la interlocutòria de l'Audiència. La magistrada també reconeix que el dret a l'habitatge està recollit a la Constitució però puntualitza que aquest dret "s'ha d'exercitar d'acord amb la resta de l'ordenament jurídic".

La resposta de la PAH

Salellas ha reconegut que és una decisió d'un estament judicial superior i, per tant, no tenen recursos legals per revocar-la. Ara bé, sí ha fet una crida a les administracions perquè evitin desallotjar un bloc que, segons recorda, estava "buit i sense cap ús" i que fa mesos que s'ha convertit en el sostre de famílies "que ara es quedaran al carrer".

L'advocat ha lamentat que, per a l'Audiència, sigui "prioritari" el dret a la propietat privada que el dret a l'habitatge i ha remarcat que aquestes famílies -que moltes tenen nens- viuen als immobles "per necessitat i no per cap altre motiu".

"Ara aquestes famílies ja no només queden sense tutela de l'administració sinó que ara tampoc tenen la protecció de la justícia", ha criticat Salellas, que lamenta que la decisió de l'Audiència tornarà a deixar buit un bloc que és del banc dolent i que no té cap tipus d'ús. L'advocat de la PAH ha explicat que caldrà ara esbrinar com i quan es preveu fer el desallotjament -que augura que serà "properament"- i ha fet una crida a totes les administracions perquè evitin que aquestes famílies quedin al carrer.

Salellas ha explicat que el jutge que instrueix el cas als Jutjats enviarà un requeriment a les persones que viuen al bloc per demanar-los que marxin de manera voluntària. En aquest requeriment, els indicarà el període màxim de temps que tenen per desallotjar els pisos. Segons ha explicat Salellas, el jutge encara no els ha concretat quin termini serà. A partir d'aquí, si els membres de la PAH no marxen, s'ordenarà el desallotjament forçós.

La portaveu de la PAH a Girona, Marta Afuera, ha reconegut poc després de conèixer la notícia que pensen oposar-se al desallotjament. Salellas ha explicat als membres de la plataforma la decisió de l'Audiència just el dia que una de les dones que viu al bloc ha estat citada pel jutge d'instrucció com a imputada per prendre-li declaració als Jutjats de Girona.