PRIMER, LA DE CASA

25.07.2013 | 08:27
PRIMER, LA DE CASA
PRIMER, LA DE CASA

És com a mínim extravagant ( i caríssim) anar a estudiar fora de Girona una carrera que es pot cursar a Girona perfectament. Quan ni per nota, ni per cap altra qüestió acadèmica o familiar, se'n justifica l'anada a Barcelona, l'excusa no pot ser d'allò més ridícula. Potser respectable, però ridícula: "És una nova experiència"; "una universitat de debò"...

Sempre m'he preguntat per què tenint una Universitat i uns estudis universitaris a Girona força complets, hi ha estudiants -amb famílies que els avalen- que necessiten estudiar a Barcelona. Sempre he trobat absurd el quixotisme d'alguns pares (i fills) que creuen que el nivell de la UAB, de la UB, de la UPF, o de la UPC és superior al de la UdG. És com a mínim extravagant ( i caríssim) anar a estudiar fora de Girona una carrera que es pot cursar a Girona perfectament. Quan ni per nota, ni per cap altra qüestió acadèmica o familiar, se'n justifica l'anada a Barcelona, l'excusa no pot ser d'allò més ridícula. Potser respectable, però ridícula: "És una nova experiència"; "una universitat de debò"... Ridícul.
Ben poc saben i molt ignoren del que va costar tenir estudis universitaris a Girona i de com durant segles, anar a Barcelona a estudiar no era un caprici sinó una necessitat. Un cop establerta, assentada i perfectament alineada amb la resta de facultats del territori, la UdG és una de les institucions més importants de les comarques gironines. Un dels deures que tenim com a gironins és defensar-la, protegir-la i mantenir-la.
Desgraciadament, hi ha molt pocapena que s'instal·la en l'esnobisme: "sóc de Girona però sóc únicament soci del Barça"; "m'estimo Girona però vaig a comprar a Barcelona"; "estic enamorat de la ciutat però al metge hi vaig a Barcelona"; "m'emociona Girona però per estudiar trio Barcelona"... I alerta que no es tracta tant de no anar a Barcelona si cal, com d'aprofitar Girona quan es pot. Aquestes actituds barcelonistes potser tenien sentit en el segle passat, quan Girona, per proximitat i per pròpia incapacitat, no s'atrevia ni tan solament a competir amb el cap i casal. Sortosament avui, ni el Trueta-Santa Caterina té res a envejar a la Vall d'Hebron; ni la UdG és inferior a la UPC.
Defensar la UdG no és agafar-se a cap localisme o fanatisme, sinó justament significa entendre la paraula "Universitat". Com demostra la UOC, l'important no és el lloc, sinó la vocació universal (de coneixements) de la institució. La UdG, perfectament incardinada en el tramat urbà de Girona (desgraciadament, encara no del tot en el social i en la fluïdesa de relacions, però en camí) és una universitat com tantes d'altres que imparteix saber, saber universal, coneixements universals. D'aquí l'absurda aspiració d'alguns a canviar de localitat.

Enllaços recomanats: Premis cinema