Les coses clares, Sr. President: vostè, és un grandíssim pocavergonya. Li ho escric amb totes les lletres majúscules perquè ho vegi bé: UN POCAVERGONYA! La manera com està obligant a treballar els professionals de la sanitat pública d'aquest país és literalment de jutjat de guàrdia. No hi ha dret. Li parlo com a usuari, com a pacient i com a ciutadà.

Escric a cop calent -espero que ho vagi notant, president- ara que acabo d'arribar de les urgències de l'hospital Trueta, on he estat excel·lentment tractat per tot el personal que m'ha atès. Vostè no hi era -naturalment que no hi era, senyor!, vostè tira d'hospitals privats- per veure-ho, ni per sentir-se orgullós d'uns funcionaris tan eficients i atents amb tots els malalts, amb tots els pacients, amb tots els familiars. Cada dia tinc més clar que el president del meu país -del país real que jo he imaginat, amb gent lliure, amb gent solidària, amb gent amb els mateixos drets- hauria de deixar-se d'embolats mentals de nul·la utilitat i trepitjar el carrer; trepitjar-lo en el sentit més literal: per exemple, un dia en un tren de rodalies amb gent dreta als passadissos; un altre, en una de les entitats que atenen persones dependents i discapacitades que vostè està escanyant amb les retallades; un altre, a les urgències d'un gran hospital. És que si no ho fa així, és impossible que s'assabenti de res. Vostè fa cas d'una gent -a vostè ja li convé, és clar, perquè vostè també és de la mateixa corda- que abans de veure les necessitats d'un servei, hi assigna un pressupost a la baixa. Els seus acòlits, socis, amics, coneguts i saludats de la política convergent són de la mena de gent que pensa sense ruboritzar-se gens ni mica que si amb 1.000 euros ja se'n surten, ?l'any que ve els ho farem fer amb 800; que si enguany amb 10 metges en tenen prou, amb 7 també se'n sortiran.

Unes dades perquè us situeu. Les urgències del Trueta són a l'ala Nord, planta baixa, zona C. L'any 1956 i següents, quan es va inaugurar l'edifici, les urgències eren enviades per un zelador situat a la porta principal a la planta corresponent. Més endavant es va adequar una àrea de rebuda de pacients a banda i banda de la porta principal. Era una mena de servei d'urgències. L'any 1977 es va produir el canvi a l'emplaçament actual, on ha rebut diverses modificacions i adequacions. Des de llavors el servei no ha parat de créixer. Quan es van acabar les obres d'ampliació de 1982, el nombre de visites realitzades eren 30.450. L'any 1991, 52.621. (Font consultada: Josep Roig, Purificació Merino, Joan Baró, De la Residència a hospital d'alt nivell (1956-2006).

L'hospital Trueta és l'hospital de referència i assistència especialitzada d'una població potencial de 800.000 persones. Alhora és l'Hospital Bàsic de 7 ABS que representen una població de 156.000 persones. Té 400 llits, 11 quiròfans, 100 gabinets de consultes externes i uns 1.600 treballadors diaris. (Font: pàgina web del mateix hospital). L'hospital rep unes 70.000 urgències a l'any. Amb una mitjana aproximada de 200 al dia, entre 8 i 9 per hora.

Divendres al vespre, Sr. President, les urgències del Trueta, com tants altres divendres, com tants altres dies, estaven saturades. A la zona de raigs X s'hi interpretava l'escena del camarot del Germans Marx. Jo sé segur que vostè no té valor per passar pels passadissos d'urgència on hi ha una trentena de lliteres amb malalts i dir-los a la cara que les retallades són necessàries, que, mira, justament, és a ells a qui ha tocat estar-se de qualsevol manera unes quantes hores perquè ni pensa fer un nou hospital ni pensa dotar de més personal el servei, que les prioritats, ai, las, són unes altres (dotar la festa de Gràcia, a Barcelona, amb 650.000 euros, per exemple). No té valor per dir-los a la cara el contrari: que està estudiant retallar més. A veure si en lloc de lliteres, hi posen cadires plegables de can Pou.

Tingui el que s'ha de tenir, senyor president, i entri a les urgències d'un hospital com el Trueta. Admiri's de com treballa de bé el personal en unes condicions deplorables: perquè els fa treballar més, perquè els fa treballar pitjor, perquè els està pagant menys (els roba una paga anual, sense anar més lluny).

Si té nassos i ho fa, i m'hi troba a mi, no tingui cap mena de dubte que, amb pacients i treballadors, li direm amb totes les lletres que vostè és un grandíssim pocavergonya. No en tingui cap mena de dubte.