El santuari dels Àngels està situat al massís de les Gavarres en un punt estratègic de la carena, suspès en l'aire, sense cap impediment per a la fabulosa vista que ofereix. És una talaia de 484 metres que abasta 360 graus.
Per als qui agrada de caminar, és una excursió idònia de distància i compromís. Per als entusiastes de la bicicleta és un repte permanent. Per als qui volen gaudir d'un lloc espectacular i panoràmic, el santuari dels Àngels és l'Arcàdia de tots els somnis.
La vista abasta tot el que hom pot desitjar i més. Del nord al sud-est, de teló de fons: els Pirineus i les Alberes fins al cap de Creus, Sant Pere Pescador, L'Escala, Begur, el Far de Sant Sebastià...; en primer terme, l'Alt i el Baix Empordà.
Del nord a l'oest, de més proper a més llunyà, Celrà, Bordils i el Gironès; Banyoles i el Pla de l'Estany, Rocacorba, la Garrotxa, la magnòlia immensa del Canigó... De l'oest al sud, el castell de Sant Miquel, Girona i el pla de Girona, el Montseny... L'espectacle és tan poderós que embriaga els sentits.
Temps era temps, el santuari dels Àngels era el lloc escollit per molts gironins per passar les seves vacances. S'hi solia sojornar durant quinze dies a pensió completa. Jo en recordo perfectament les estades en temps de Mn. Juanola. Els dies eren feliços perquè les aspiracions eren humanes, eren senzilles, eren compartides: passejar, caminar, jugar a cartes, jugar a futbol, resar el rosari... Al santuari hi ha avui una hostatgeria de primera: amb bon servei, amb bon preu i amb bones prestacions.
Han passat molts anys d'ençà d'aquell estiu de la meva infància que el Sr. Ramon Maria Carrera em va renyar per esclafar formigues: "Són criatures de Déu, no fan cap mal a ningú". Escric aquesta columna des dels Àngels on passo uns pocs dies amb la meva estimada família: esposa, fills, pares i germans. Aquest sol fet, acompanyat de la vista, el silenci i la natura que m'envolten, m'omple de joia. Però a més als Àngels puc gaudir d'un indret de satisfacció espiritual. L'ermita, la Marededéu, la devoció dels peregrins i feligresos conviden al recolliment, a la pregària...
Obro el calaix de la tauleta de nit de l'habitació i hi trobo el Nou Testament. A l'atzar, busco una cita: "si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Perquè aquell qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, el qui perdi la vida per causa meva, la trobarà. Què en traurà l'home, de guanyar tot el món, si perd la vida?" (Mt 16, 24-26).
Entenc que la causa de Jesús és l'estimació als altres. No hi ha millor programa, ni més gran satisfacció que la d'estimar i la de sentir-se estimat. Vaig estimar i em vaig sentir estimat ahir a la 8a planta del Trueta. Sóc avui als Àngels, als peus de la marededéu, i la vida em sembla meravellosa. Penso tot això, al migdia de dissabte, amb el sol lluint arreu, vençudes la boira i la pluja del matí.
M'arriba de la cuina de l'hostatgeria l'olor del dinar; però més que el saborós plaer de la menjada, m'abelleix avui la taula compartida, el devessall de sentiments que en silenci a prop de les persones estimades ens omple el cor. El motor del món, la medicina del món.
