Nou de cada deu comunitats de veïns de les comarques gironines arrosseguen rebuts impagats o tenen morosos al bloc. La crisi econòmica ha convertit en habitual un problema que abans era excepcional. La majoria d'edificis es troben amb un o dos veïns que tenen quotes endarrerides, i que tot i que calgui reclamar-les, no comprometen el dia a dia del bloc. Però hi ha casos més greus en què la caixa de la comunitat queda buida i no s'arriba ni a poder pagar el llum de l'escala. A més, als propietaris particulars ara s'hi sumen els promotors que fan fallida i deixen de pagar els rebuts de tots aquells pisos que no han venut. Es calcula que arreu de la demarcació els impagats a comunitats sumen 30 MEUR.
Atur, dificultats econòmiques, execucions hipotecàries o fallides de promotors. No hi ha un sol motiu pel qual es deixin de pagar les quotes veïnals, però allò que és cert és que la crisi econòmica fa que cada vegada més les comunitats es trobin amb rebuts sense pagar. "Al 2007 aquest tipus de morositat era força excepcional, però ara s'ha convertit en la norma", explica el vicepresident del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona, Albert Romaguera.
Des del col·legi asseguren que avui dia pràcticament cap comunitat s'escapa de tenir morosos al bloc. De fet, segons dades dels administradors, aquesta situació es dóna en el 90% dels edificis. La majoria de comunitats, això sí, es troben amb un o dos veïns que tenen rebuts endarrerits (cosa que no compromet el seu dia a dia). Però també hi ha casos extrems -precisa Romaguera- en què la meitat dels pisos o més no paguen.
Depenent de la quantitat de morosos que hi hagi al bloc, els problemes seran uns o altres. D'entrada, això ja comporta dificultats per poder tirar endavant reformes i millores (com ara pintar la façana). Però a mesura que la caixa es vagi quedant buida, s'abandonen serveis com la neteja de l'escala, el manteniment de l'ascensor o -fins i tot- no es pot ni arribar a pagar la factura de llum.
"És cert que a la majoria d'edificis el promig de morositat és petit, però també hi ha casos excepcionals en què aquesta s'enfila i acaba derivant en problemes greus de tresoreria", explica Romaguera. El vicepresident explica que, sobretot, aquestes situacions es donen en barris gironins molt colpejats per la crisi. Entre aquests hi situa la zona centre de Salt (Gironès), la Marca de l'Ham a Figueres o bé Santa Eugènia, a Girona mateix.
Anar als jutjats
Quan els administradors es troben amb veïns que no paguen, d'entrada s'intenta arribar-hi a acords per poder fraccionar o posposar el deute. Però aquesta situació no es pot allargar sine die, perquè si arriben a passar dos anys, les quotes endarrerides ja no es poden reclamar. "Per tant, la tolerància no es pot dilatar i arribarà un moment en què caldrà anar als jutjats", explica Romaguera.
En aquells casos en què als impagaments també s'hi sumi un desnonament, perquè l'afectat no pot afrontar la hipoteca, aleshores serà el banc qui pagarà les quotes endarrerides. Ara bé, abans l'entitat s'haurà d'haver adjudicat el pis en subhasta (cosa que suposa que pugui arribar a passar més d'un any). "Tot i això, també s'han donat casos en què l'habitatge es troba tan deteriorat que al banc no li interessa adquirir-lo; i aleshores, els antics propietaris hi continuen vivint sense pagar quotes ni hipoteca", precisa Albert Romaguera.
Tant particulars com promotors
Els particulars, però, no són els únics que deixen de pagar quotes. A ells, també s'hi han sumat aquells promotors que han fet aigües i que han deixat edificis a mig vendre. Per posar-ne un exemple, el vicepresident dels administradors explica el cas d'un bloc d'obra nova a Salt, on hi ha 32 pisos. El promotor va fer fallida després de vendre'n disset, i ara aquests veïns han d'assumir també les quotes dels altres quinze que estan buits (perquè el promotor, que és qui hauria de pagar els rebuts, ha desaparegut).
"És veritat que el banc acabarà adjudicant-se aquests pisos, però poden passar ben bé dos anys abans això no s'aclareixi; i mentrestant, entre aquests disset propietaris han de cobrir tots els serveis mínims", explica Romaguera.
30 MEUR de deute
Es calcula que arreu de la demarcació els impagats a comunitats sumen ja 30 milions d'euros (MEUR). La xifra és elevada si es posa en relació amb l'import mitjà de les quotes trimestrals que els propietaris han de satisfer (depenent de la mida del pis i dels serveis -ascensor i neteja- que pugui tenir l'edifici). Arreu de Catalunya, l'import global d'aquest tipus de deutes es xifra en uns 250 MEUR.
"Diem-ne que és normal que a gairebé cada edifici hi hagi algú amb problemes per pagar les quotes, quan fa uns anys això rarament passava", conclou Albert Romaguera. Actualment, el Col·legi d'Administradors de Finques de Girona compta amb 229 col·legiats actius arreu de la demarcació.
