V"A en Josep Maria Vilamitjana, "Gugu", el meu germà mitjà, amb agraïment i estima, per haver compartit amb mi tanta música i tanta felicitat"

ostè no sap què és escoltar Shine on you crazy diamond un dia de pluja fina pels carrers del Barri Vell. Vostè no ha sentit al carrer de la Força la màgia de Pink Floyd dur-li els ulls amunt, amunt, fins al celatge exigu que queda entre els cims de les cases, i quedar atrapat en la pura meravella, amb la cara i les ulleres amarades d'aigua. Vostè no ha plorat amb la guitarra de Gilmour, el saxo de Dick Parry o el sintetitzador de Richard Wright. Vostè no ha tingut la sort de viure la millor època de la música rock entre les pedres de ?Girona.

Llavors, teníem a casa discos de vinil, un tocadiscs/radiocasset mínimament decent, amb un bon amplificador de baixos, i uns bafles potents; però allò que més ens plaïa era escoltar la música al cotxe i a ple carrer. L'enregistràvem en cassets i ens la passàvem. La gaudíem a l'automòbil, perquè, sol o acompanyat, no hi ha plaer més gran que conduir tranquil·lament escoltant bona música. Hi teníem instal·lat un radiocasset que alguns reforçàvem amb un equalitzador i quatre altaveus més. Al carrer, gràcies al radiocasset de butxaca i als cascos, assolíem quotes de felicitat inimaginables.

Que importants que eren les caràtules d'aquells discos! Les de Yes, Genesis, Pink Floyd, King Krimson, Queen, EL&P, The Doors... Algunes han esdevingut mítiques: el "periòdic" de Thick as a Brick, de Jethro Tull, per exemple, o el "bloc de finestres i pisos" del Physical Graffiti, de Led Zeppelin, posem per cas, o "la història de Rael" a The Lamb Lies Down on Broadway, de Genesis, per citar-ne tres de ben diferents. Les gaudíem des de la botiga de discos. Eren art i part de l'època més daurada del rock, del rock simfònic, del heavy... Tots aquests grups han creat composicions fabuloses, úniques, inigualables. La llista és molt més llarga: Dire Straits; Fleetwood Mac; Roxy Music; Police; Ramones; Simple Minds; Talking Heads; The Cure; The Smiths...

A Espanya, també hi havia grups de rock importants en aquesta època. A tall d'exemple: Leño (1978-1983), Obús (1981-2014), Barón Rojo (1980-2014), Barricada (1982-2013); Eskorbuto (1980-1999); Ilegales (1982-2011); Heroes del silencio (1984-1996); Kortatu (1984-1988); Nacha Pop (1978-1988; 2007-2009); Radio Futura (1980-1992); Los Secretos (1980-2014); Los Suaves (1980-2014)... A Catalunya, als anys 80, hi hagué una interessant moguda rockera: Elèctrica Dharma (1974-2014); Iceberg (1975-1979); Mirasol Colores (1974-1977); Pegasus (1981-1996); Sangtraït (1982-2001); Skatalà (1985-1998)...

A Girona, per damunt de tots els altres, cal esmentar Atila (1973-1978), que fou un grup de rock progressiu de primera categoria que va editar tres discos: The Beginning of the End (1975); Intención (1976); Reviure (1977). Els membres històrics del grup foren tres: Joan Punyet (bateria), Eduardo Niebla (guitarres); Paco Ortega (teclats). Hi van treballar a més: Bernat Nogué, Pere Martínez, Ignasi Bosch i Joan Cardoner. La seva música no es desdiu en absolut de la de molts dels grups, estrangers o catalans, esmentats fins aquí. A Internet, si vostè vol passejar pel Barri Vell amb Atila, hi trobarà els àlbums sencers per descarregar.