el nas de  la bruixa

LA IMPORTÀNCIA DE LES LLETRES

20.01.2014 | 07:25
LA IMPORTÀNCIA DE LES LLETRES
LA IMPORTÀNCIA DE LES LLETRES

L escultura Les lletres toves, ubicada a la vorera de la Generalitat de Catalunya, a la plaça Pompeu Fabra de Girona, és, de molt, la més coneguda, la més estimada i, ara per ara, la més representativa de la ciutat de Girona. Tan icòniques i simbòliques han esdevingut aquestes lletres, que l'Ajuntament les acaba de convertir en trofeus -a escala reduïda, naturalment- per lliurar a persones excepcionals que visitin Girona. Hi ha previst també fer-ne una producció mitjana per dur a les escoles bressol de la ciutat per tal que els nens, jugant-hi, se les facin seves.
Les minilletres toves són de silicona i es presenten en un recipient de vidre bufat que té la base de fusta de roure. Són obra de l'artista Pep Admetlla i del dissenyador industrial Andreu Carulla, amb la col·laboració del mateix autor de les Lletres, l'artista Paco Torres Monsó.
Francesc Paco Torres Monsó (Girona, 7 de novembre de 1922) és un dels més grans artistes contemporanis que ha donat la ciutat. L'estiu passat li fou concedit el Premi Nacional de Cultura. Les seves obres són per diversos indrets de Girona i de Catalunya i són icones de modernitat, de compromís i d'art: Els Llapis (1981), de l'Institut Santiago Sobrequés; El picapedrer (1956), de l'entrada del Col·legi d'Aparelladors; Foques (1950), de la plaça Marquès de Camps; Maternitat (1963), del primer replà de l'escala principal de l'Ajuntament de Girona; Picador (1963), del Museu d'Història de la ciutat; A Carles Rahola (1959), de la Rambla, monòlit d'homenatge a Carles Rahola... Des del 2007, davant del Centre Cívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia de Ter, hi ha instal·lada l'escultura anomenada alhora La ben plantada i La Mamaroca, una peça totèmica, espectacularment arcaica de 1965...
El 24 d'octubre de 1980, Les Lletres Toves es van col·locar a la plaça Pompeu Fabra. El 30 d'octubre, al vespre, el batlle de Girona, Joaquim Nadal, acompanyat de directius de la Banca Mas Sardà (patrocinadors de l'obra, en ocasió de l'Any Internacional del Nen), va procedir a fer-ne la inauguració oficial. El març de 2005 foren retirades amb un camió-grua al magatzem municipal de la carretera de Santa Coloma per a la construcció del pàrquing de Santa Caterina. Van tornar al seu emplaçament acabades les obres, l'agost de 2009.
La importància conceptual de l'escultura rau en l'atomització de les idees i les paraules en quatre lletres (a, b, c, q) que representen l'abecedari i les seves quasi infinites possibilitats combinatòries i creatives. Les lletres són l'eina bàsica de composició verbal, com ho són els colors a la paleta del pintor en la composició pictòrica. Aquestes quatre lletres mostren a més l'evident sentit atzarós de la vida i de l'art (com és sabut, les Lletres havien de ser A,B,C,D, però en fer la maqueta la D es va tombar endavant; l'artista va trobar llavors que la Q resultant era perfecta), i per això mateix representen també la fugida de tot academicisme i de tot encasellament de l'autor.
Les lletres toves, situades en un indret absolutament cèntric i emblemàtic de Girona, són també la representació simbòlica d'un discurs. La successió ABECECU mostra en essència la desigual riquesa de les lletres: mentre les paraules del català que comencen per les tres primeres lletres de l'abecedari representen en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (segona edició, 2007) el 27,5% del total, la Q només n'encapçala el 0,7%. I això no obstant, totes quatre són de ferro, totes de les mateixes mides, tots pintades amb colors ben llampants (la a és taronja; la be, blava; la ce, groga; i la cu, vermella)...
Que aquest principi igualador que proposa Torres Monsó s'exhibeixi permanentment a la plaça del mestre Pompeu Fabra, és molt interessant; que sigui d'obligada visió diària per part dels polítics de la Generalitat, hauria de dur-los a reflexionar sobre les desigualtats i la necessària justícia social.
Més enllà d'interpretacions conceptuals o simbòliques, Les lletres toves han esdevingut icòniques a Girona per voluntat del poble que se les ha fet seves. Són el punt d'interès més important de la ciutat després de la Catedral. La gent s'hi fotografia, la mainada s'hi enfila, les parelles hi festegen... Hi ha pares que recorden haver-hi jugat i avis que s'hi han fotografiat amb els néts. Els manifestants hi claven pasquins i fins i tot durant 43 dies de finals de primavera de 2010 van servir de refugi i de suport a la reivindicació de 30 dones de la neteja acomiadades per la Generalitat.

Girona

Els nius d´oreneta volen alt

Els nius d´oreneta volen alt

Girona registra un augment de 220 nius d'oreneta cuablanca del 2014 al 2016, un increment del 8,24...

Comencen les obres per fer la pista coberta al Cassià Costal de Girona

Comencen les obres per fer la pista coberta al Cassià Costal de Girona

Els treballs s'allargaran sis mesos, fins a principis del 2018, i corresponen a una primera fase

Els Mossos aturen dos autobusos a Girona en un operatiu policial

Els Mossos aturen dos autobusos a Girona en un operatiu policial

Els agents impedeixen l'accés a alguns habitatges de la carretera Barcelona però sense...

Prop del 100% dels alumnes ha participat en les activitats de recursos educatius de Girona

Prop del 100% dels alumnes ha participat en les activitats de recursos educatius de Girona

?Totes els centres públics i concertats han assistit al programa de l'Ajuntament ?El curs...

ENQUESTA: S´ha de multar els propietaris dels gossos que no llencin aigua damunt els pixats dels animals?

ENQUESTA: S´ha de multar els propietaris dels gossos que no llencin aigua damunt els pixats dels animals?

Participa a l'enquesta sobre si s'ha de sancionar o no els propietaris de gossos que no llancin...

Enllaços recomanats: Premis cinema