els erudits encara no es posen d'acord en l'origen del terme "romanticisme", uns diuen que prové del terme "roman", que en francès vol dir "novel·la", i els altres asseguren que sorgeix de l'expressió "in lingua romana" perquè el romanticisme s'expressava amb llengua vernacla enfront del classicisme més donat al domini de les llengües clàssiques.
Però sigui d'una manera o de l'altra vénen a dir el mateix: en literatura és romàntic tot allò que només es pot expressar a través del llenguatge escrit i, per extensió, allò que l'art només pot expressar per ell mateix. Samuel Taylor Coleridge, un dels fundadors del romanticisme a Anglaterra, deia que "Voler definir cada mot és tancar la porta a la veritat". Perdre el temps en la recerca d'aquest origen del romanticisme, probablement només és una aspiració romàntica.
D'alguna manera tots som fills del romanticisme, igual que el romanticisme ho va ser del classicisme i aquest va beure directament de les fonts barroques. El que passa és que el romanticisme esclata i es desenvolupa juntament amb la revolució industrial, i el que podia haver esta només un corrent estètic, gràcies a l'ajuda de la mecanització, esdevé una filosofia de la vida, que es podria resumir a través d'un màxima del poeta alemany Hölderlin: "No som res. El que cerquem ho és tot".
El romanticisme imposa l'originalitat contra la còpia, la creativitat com a màxima aspiració estètica i el sentiment per damunt de la raó, i d'aquí neixen i s'expandeixen les ideologies del segle XIX, que després van esclatar contra les dures roques del XX: el liberalisme i el nacionalisme. El romanticisme, amb tots els seus bagatges, va morir esclafat en les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, però va impregnar amb la seva sang tot el que vindria després.
