La crisi continua colpejant les comarques gironines. Al costat de les dades econòmiques, un altre dels termòmetres que permet mesurar l'abast de les penúries són les estadístiques judicials. Només durant l'any passat, es van resoldre gairebé 22.300 demandes de justícia gratuïta a la demarcació, un 5% més que el 2012. I de tots aquests casos, el 84% van poder tirar endavant per aquesta via. Segons el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, això és significatiu dels estralls que provoca la crisi, perquè per accedir a la justícia gratuïta s'ha d'acreditar tenir ingressos mínims o bé no tenir-ne. A més, continuen augmentant les empreses ofegades pels deutes que presenten processos concursals.

Per poder accedir a la justícia gratuïta, tant si es vol demandar com si s'és denunciat, s'ha d'acreditar tenir pocs ingressos. En concret, menys del doble del salari mínim interprofessional. És a dir, que aquells qui opten per sol·licitar aquesta via són tant gent sense recursos com els mileuristes.

Sovint, com concreta Fernando Lacaba, les demandes de justícia gratuïta es divideixen en dos grans blocs. El primer fa referència a temes de família (com ara separacions o divorcis). El segon, a reclamacions de quantitat.

I en aquest darrer cas, qui les sol·licita més són els denunciats (perquè els han dut als tribunals per no poder pagar assegurances, hipoteques o els rebuts). Dins aquest grup, però, també és cert que cada vegada hi ha més casos de demandes d'afectats per productes tòxics procedents d'entitats bancàries (com els 'swaps' o les preferents).

L'any passat, la comissió de justícia gratuïta de les comarques gironines va resoldre 22.291 demandes. D'aquest total, el 84% de casos van tirar endavant per aquesta via (en concret, 18.777). N'hi va haver 730 als quals se'ls va denegar la petició i els 2.784 restants es van arxivar. Quan s'accepta una sol·licitud de justícia gratuïta, qui paga la minuta dels advocats és el Departament de Justícia.

En comparació amb el 2012, l'any passat a les comarques gironines hi van haver un 5% més de demandes d'aquest tipus. Segons el president de l'Audiència, això posa de relleu que la crisi econòmica encara continua fent estralls a la demarcació, fent que moltes persones visquin en precarietat. "En definitiva, la justícia reflexa allò que passa a la societat", concreta Lacaba.

Menys recursos per les taxes

Al costat d'aquestes dades, Lacaba també subratlla que la imposició de taxes judicials per part del ministeri ha frenat molts recursos. És a dir, que la gent ara s'ho repensa dues vegades abans de reclamar, perquè si la demanda es desestima, els diners que s'han hagut de pagar es perden. "Apreciem que molta gent no ha pogut recórrer a les reclamacions judicials a conseqüència de les taxes perquè, aquí a l'Audiència de Girona mateix, durant el 2013 ens han baixat fins a un 18% les entrades de recursos d'apel·lació en l'àmbit civil", precisa Lacaba.

I si es fa una ullada als registres d'entrada dels jutjats contenciosos de Girona ciutat, aquesta davallada també surt reflexada a les xifres. En concret, durant l'any passat, els contenciosos van rebre 1.492 recursos, un 1,52% menys que el 2012.

Més empreses en fallida

A més de les dades de justícia gratuïta i de reclamacions, el president de l'Audiència de Girona també n'ha desgranat unes altres: les que fan referència al partit judicial de Girona (i que, per tant, no inclouen els de la resta de la demarcació, com ara Sant Feliu de Guíxols, Figueres o Santa Coloma de Farners). Entre les més cridaneres hi ha les del Jutjat Mercantil, allà on acudeixen les empreses ofegades pels deutes o en situació de fallida.

Durant el 2013, aquest jutjat ha registrat 918 processos concursals, un 26,8% més que l'anterior (en concret, s'ha passat de 727 a 918). "Això demostra que la situació econòmica no és tan bona com la que ens volen vendre", concreta el president de l'Audiència de Girona.

Per últim, l'estadística del partit judicial de Girona també permet extreure una altra conclusió. Que durant el 2013 hi ha hagut un repunt d'un determinat tipus de robatoris. "En concret, els d'interior de vehicle, les estrebades o aquells furts que es cometen en comerços, bé siguin d'aliments, aparells electrònics o roba", concreta Fernando Lacaba.

Això es reflexa en les dades recollides pels jutjats d'instrucció, que és on passen a disposició judicial aquesta mena de petits delinqüents. Durant el 2013, van entrar-hi 3.511 casos (un 6,78% més que l'any anterior, quan van ser-ne 3.288). Lacaba explica que aquest percentatge suposa "un increment important", i més si es té en compte que, durant els dos últims anys, aquests números havien anat a la baixa (del 2010 al 2011, en un 5,91%; i del 2011 al 2012, en un 1,35%).