La màgia dels Manaies amb GGirona no té aturador. El Maniple dels Manaies va sortir ahir al carrer per fer saber als gironins que la Confraria està de celebració. No era una sortida marcada al calendari anual, però els gironins no van fallar i els carrers, sobretot el Barri Vell, i especialment la plaça del Vi, es van omplir amb centenars d'espectadors.
Es tractava d'una desfilada extraordinària amb motiu de l'obertura dels actes de celebració 75è aniversari de l'entitat. I els confrares s'ho prenen seriosament. I més si són les noces de platí. El dia abans, hi havia una conferència sobre la història dels Manaies a càrrec de l'exacalde de Girona, Joaquim Nadal, però molts dels armats havien de fer el darrer assaig per no perdre's la sortida de l'endemà. Alguns segurament van fer l'assaig pensant en l'alliberament de no haver d'escoltar el també historiador i exconseller. Altres haurien volgut escoltar les mil i una anècdotes de l'exbatlle gironí.
El Maniple va sortir a les sis de la tarda puntal, amb els cavalls marcant el recorregut. La desfilada coincidia, com tantes altres vegades, amb un partit de futbol del Barça. Ni això va fer deslluir l'èxit de la desfilada, en un dia assolellat que acabava amb dos dies de pluja i feia sortir els gironins al carrer en bandada. A cap dels armats, se'l veia amb els auriculars camuflats sota del casc.
La sortida va tenir pràcticament la mateixa expectació que d'altres sortides, sobretot la tradicional que es fa el Dimecres Sant, quan s'entrega el penó. Aquest any tocarà fer-ho al carrer de la Creu perquè Josep Maria Carmaniu el custodiï fins al Divendres Sant, per la Processó del Sant enterrament.
Ahir la plaça del Vi era plena de gent ja mitja hora abans del pas de la confraria. És aquí on la relació dels manaies amb Girona té el seu moment més àlgid. Picant les llances a terra, la formació s'atura i les els soldats fan diferents figures i creuaments. Hi ha qui busca el paviment que tapa el punt on hi havia el desaparegut i polèmic fanal per picar a terra la llança amb més força.
Molts dels espectadors van ?desen?fundar la càmera o el telèfons mòbils, sabedors que no sempre podran conservar una imatge de la Girona amb pedres immortals i un grapat de manaies desfilant a ple sol al ritme de la percussió o dels instruments de vent, ara ràpids, ara lents. Unes imatges que, per cert, podran fer servir per al concurs de fotografies que organitza la confraria de Jesús Crucificat- Manaies de ?Girona i l'agrupació Fotogràfica de Salt.
A la zona de l'Eixample els manaies van circular a ritme més rapid i van retornar a la seva seu, Sant Lluc, a les vuit des vespre, coincidint amb el final del partit del Barça. Probablement, la ruta dels manaies va provocar algunes cues de trànsit. Si més no, pels clàxons que ressonaven. Alguns dels conductors probablement dies abans havien esmentat que la ciutat està morta. Mentrestant, a les parades artesanals del pont de Pedra una noia explicava a una venedora: "Sempre que vinc a Girona hi fan alguna cosa!".
Al castrum de Sant Lluc, a la ?façana exterior principal, l'entitat va inaugurar l'escultura de Sant Pau, una obra de l'artista i confrare Josep Maria Trull i Gimbernat, que a ?partir d'ara quedarà instal·lada a la fornícula existent en questa façana, a sobre de la porta d'entrada.
