Fa una dècada ningú s'hauria imaginat que la ciutat de Girona ocuparia els primers llocs del rànquing de destinacions turístiques d'arreu del món. Aconseguir-ho ha estat feina de molts actors, entre els quals l'Associació que he presidit durant deu anys, la d'Hostaleria de Girona i Radial. Precisament aquests dies estem vivint el relleu de la junta en la què he estat al capdavant durant tots aquests anys, i ha arribat, doncs, el moment de fer balanç.
Són molts els èxits que hem aconseguit tots plegats. Posar Girona al lloc que es mereix, turísticament parlant, és segurament el més important de tots. Però aquest èxit no s'hauria assolit sense la suma d'altres èxits. Un altre d'igual d'important, haver aconseguit la desitjada i fins aleshores desconeguda cohesió entre els sectors públic i privat. Després d'uns anys durs a nivell institucional, hem aconseguit establir una relació cordial amb el poder públic, i fins i tot ens tenen en compte a l'hora de decidir a què es destina part del pressupost de l'Ajuntament en matèria de turisme. I a la Diputació, a través del Patronat de Turisme, i a la Cambra de Comerç també hi tenim veu i vot.
Gràcies a aquesta bona entesa, projectes com el Girona 10 han catapultat Girona a les planes de diaris i a les pantalles de TV d'arreu del món. Mai abans un projecte sorgit des del sector privat havia aconseguit les complicitats de les administracions i després de tres edicions podem dir que, juntament amb el Temps de Flors, és l'aparador, nacional i internacional, més important que té Girona. Esperem que els eforços que aquests últims tres anys hi hem esmerçat tots plegats es multipliquin i permetin continuar amb aquest projecte exitós.
També hem estat claus per evitar que Ryanair marxés de l'aeroport de Girona. Quan les relacions entre l'empresa irlandesa i la Generalitat estaven més que enquistades, vam ser nosaltres, l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial, els que vam ajudar desencallar el problema després d'entrevistar-nos amb el president de la companyia aèria. Un fet impensable deu anys abans. Insòlit, si, però gràcies a la nostra gestió continuen arribant a l'aeroport de Girona turistes d'arreu d'Europa. Potser gràcies a aquesta acció, l'Agència Catalana de Turisme ens té, a Girona i la seva rodalia, molt més en compte ara que abans.
Hem aconseguit que ens respectin, perquè saben de què som capaços quan estem ben organitzats i quan tenim clar cap a on volem anar. Nosaltres, però sobretot Girona, que és el que realment importa si volem continuar subsistint.A nivell intern, podem presumir de deixar una economia sanejada. No devem un euro a ningú. No existeixen els números vermells. I d'això n'estem especialment orgullosos. Malgrat això, marxem amb un regust agredolç per la sensació que no hem aconseguit més serveis per als nostres socis, i a vegades l'entesa, la comunicació, no ha estat la que hauríem desitjat. Ni amb els socis ni potser tampoc amb altres associacions de la ciutat, no hem aconseguit poder fer més coses plegats, i segurament es deu només a un problema de comunicació, perquè l'objectiu, n'estem segurs, és el mateix per a tots.Aquests dies una nova junta es posa al capdavant de l'Associació. Esperem que sigui capaç d'involucrar més als associats, que tingui una visió continuïsta i alhora renovadora de tot el que s'ha fet. Esperem que la nostra sortida sigui un revulsiu perquè gent nova, fresca, amb ganes de fer coses, aconsegueixi engrescar més gent i continui posant Girona més i més amunt.
A mi em tindran sempre al seu costat per treballar per Girona, i continuaré sent un membre actiu de la societat. Deu anys després, marxo de l'Associació amb més ganes que mai de fer coses per la meva ciutat. Gràcies a tots els que heu estat al meu costat i als que sense estar-ho m'heu ajudat a fer les coses millor.
