La democràcia és com un joc al qual hem de jugar tots amb les mateixes regles. La democràcia s'ha d'exercir des de baix, des de casa. Comença a ser necessària allà on hi conviu més d'una persona i tots hi hem de contribuir més enllà del que s'espera de nosaltres en unes eleccions, perquè la democràcia és alguna cosa més que uns daus que salten dins d'una urna. En primer lloc, la democràcia l'haurien d'exercir d'una manera modèlica els partits polítics, i són ells els primers que fallen. Quan parlem de regeneració de la vida política parlem d'aquesta exigència, però a mi em salten totes les llums d'alarma quan veig com, per exemple, una organització popular com és l'Assemblea Nacional de Catalunya, sorgida per reivindicar el dret democràtic a l'autodeterminació, convoca unes eleccions internes i només acudeixen a votar una cinquena part dels seus associats.
És un mal símptoma, que evidencia que la nostra democràcia està molt més malalta del que ens podíem imaginar. Les noves agrupacions polítiques, en les quals hauríem de dipositar tota la nostra confiança, resulta que estan contaminades per la mateixa malura que els vells partits. No vull pensar que només es tracta de desídia, que els que havien d'anar a votar no hi han anat perquè plovia o perquè jugava el Barça, això encara em faria més mal.
És més simple. La qüestió és que la majoria d'associats no han anat a votar perquè no existeixen. L'ANC, igual que la majoria de partits polítics, per causes diverses, opten per inflar desmesuradament els seus censos. Vostès es creuen que darrere d'aquells representants en els congressos del PP o del PSOE hi ha els militants que diuen? Ni de bon tros! En aquest país ens hem acostumat a una democràcia en què es juga al solitari i en què, a sobre, fem trampes. Només si realment creiem en la democràcia, i l'exercim, podrem construir aquest país nou que diuen.
