La tarda del divendres 6 de maig de 1983 un nadó de vint-i-vuit dies va ser visitat pel doctor Josep Cornellà i Canals. La meva companya i jo vàrem sortir de la consulta gratament satisfets i profundament emocionats pel tracte rebut. El pediatre era un home senzill i tendre que, amb un llenguatge planer, espantava les angoixes d'uns pares novells. La nostra experiència, de ben segur, la podrien ?subscriure una multitud de parelles amb fills que s'han encomanat a les mans d'un home que exercia la seva professió amb una passió i una devoció dignes d'elogi.

Des de l'òptica d'uns pares que li van confiar la salut dels seus dos fills des de la infància fins a l'adolescència només podem expressar un sentiment de tristor i condol per a una mort sobtada.

Aquell metge trempat, amb una timidesa no exempta de sornegueria, no era precisament gaire amic d'homenatges, prebendes i reconeixements a la seva tasca.

A més a més, Josep Cornellà no era un metge avesat a la rutina. Els seus coneixements sobre salut de l'adolescència, trastorns de conducta i aprenentatge juvenil li permetien detectar precoçment situacions de conflicte. En aquest vessant, el seguiment de l'evolució dels nostres fills va ajudar-nos a entendre unes conductes fins aleshores difícilment comprensibles. Sorprenia la seva actitud de mostrar un respecte sagrat per l'adolescent que les passava magres en una etapa tan difícil de la vida.

I alhora, amb el seu tarannà d'aconsellar sense imposar, ens va suggerir entrar en contacte amb associacions especialitzades en el desenvolupament de la creativitat i el talent.

Val a dir que la seva missió va reeixir. Aquells adolescents esquerps i díscols van trobar el seu camí.

Al llarg d'un munt de visites durant vint anys, assolida una certa complicitat, hi va haver moments per fer petar la xerrada sobre temes de l'actualitat política i social. En aquests breus diàlegs excel·lia la figura d'un humanista en l'accepció clàssica del concepte. Captivava la seva confiança en l'ésser humà racional i finit que desplega la seva vida a la terra per exercir la seva llibertat i aconseguir la felicitat. Un ésser humà protagonista de la seva pròpia història i, per tant, capaç de forjar el seu especial destí i de projectar la seva peculiar existència.

Aquest fil conductor és present en molts dels seus escrits en aquest diari. En efecte, amb depurada tècnica pedagògica, les seves reflexions sobre temes quotidians eren assenyades, meditades, serioses i contundents fins a tal punt que colpien el cor del lector.

Com hi ha món! Per què la bona gent de vàlua se'n va tan aviat? Reposi en pau, doctor.