Anar en avió és una experiència compartida amb molta gent. Gairebé tothom avui en dia, per una raó o l'altra, ha pujat en el clos cada vegada més claustrofòbic d'aquests aparells i hem sentit la cantarella dels altaveus explicant-nos el funcionament d'uns salvavides de dubtosa utilitat. Els avions formen part indestriable del nostre imaginari col·lectiu i del paisatge visual i sonor del nostre temps.
Viatjar per sobre dels núvols, igual que els ocells o els àngels, és un dels grans somnis de la humanitat, fet realitat fa relativament poc. Impulsats i foguejats en les dues guerres mundials successives que va patir el món durant el segle XX, l'aviació han servit per a tot, fins i tot ara han arribat a ser protagonistes -amb aspecte antropomòrfic- de pel·lícules infantils de dibuixos animats.
Els aeroports han esdevingut fites ineludibles que un dia o l'altre hem de trepitjar, ja sigui com a protagonistes actius o passius d'alguna tragicomèdia familiar o professional. Els avions, igual que els trens d'antany, són sempre a l'inici o al final d'alguna història romàntica. Potser, en aquest cas, el canvi de paradigma es representa al film Casablanca, on la trama comença en una estació de París i acaba entre les improbables boires d'un aeroport del nord d'Àfrica.
Però el darrer capítol -i potser el millor- de l'aviació, el protagonitzen uns nous aparells sense pilot anomenats drones. Inicialment concebuts per a usos militars, ara s'estudia el seu ús civil. Espero amb il·lusió renovada el dia en què ens estalviarem les llargues i tedioses esperes als aeroports, perquè els avions ja sense pilot ni passatgers viatjaran per nosaltres. S'imaginen l'estalvi que representarà, en una societat en crisi, que puguem contractar els nostres viatges vacacionals en drones? Viatjar viatjarem poc, però finalment estarà a l'abast de tothom!
