Q

uants dels regidors de l'actual grup municipal del PSC de Girona van votar Sílvia Paneque en les primàries que va guanyar en solitari? Quants la van avalar? Probablement cap. És més, algun potser havia apostat per Glòria Plana. Era regidora i ja havia expressat la seva intenció de lluitar amb Paneque per ser l'alcaldable. Va marxar a mig fer. Per covardia o per valentia. Però ara parla i vota sense mordassa com a regidora no adscrita. Els altres regidors -els que no van avalar Paneque- diuen el que volen o el que els convé?

Hores d'ara, en una hipotètica llista de Paneque, cap dels actuals regidors hi seria perquè no se'ls proposaria i perquè no voldrien, molts per fidelitat a la mateixa Pia Bosch, amb un peu a fora del partit. I a Paneque realment ja li va bé que Pia Bosch segueixi essent la portaveu del grup municipal quan aquesta ha renunciat a liderar els socialistes gironins als comicis del 2015? Paneque està sola. I està al grup municipal perquè Bosch va donar-li confiança. I és la primera secretària de l'agrupació local gràcies al suport de molts dels que ara estan a l'altra banda.

Ara per ara, els dos costats saben que si tiben massa la corda acabarà trencant-se i a cap els hi convé. De moment. Una fragmentació del grup municipal més gran que la marxa d'un representant podria suposar molts danys col·laterals que intenten maquillar. Però podria permetre copsar la pluralitat que hi ha sense les picabaralles de comunicats per demostrar qui té més poder de paraula. Fins ara, els integrants del grup consensuaven els posicionaments. Però Paneque va saltar-se aquesta norma la setmana passada exposant la seva visió dels pressupostos del 2015 en nom del grup municipal però fent-ho unilateralment.

El grup municipal pot acabar sense poder amagar les vergo?nyes. Com el rosari de l'aurora, on un acte solemne com és una processó va acabar en una batalla campal entre confraries. De moment, un confrare ha abandonat el vaixell, cansat de fer passes a ritme diferent i aguantar una imatge que ja no sentia seva. Els altres segueixen el recorregut marcat però ja es miren amb desconfiança i més pendents que ningú els faci la traveta que de caminar al mateix ritme mentre discuteixen qui és el millor garant dels valors del socialisme.