El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona ha presentat al jutjat mercantil un preconcurs de creditors, acordat divendres pel Patronat de la Fundació. La mesura, que suposa el darrer pas abans d´arribar al concurs de creditors, es va aprovar en una reunió el dia 5 amb els vots a favor de tots els patrons de la fundació excepte el president del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, que es va abstenir. Ara, un cop comunicada judicialment la situació d´insolvència del parc de Girona, el Patronat de la Fundació iniciarà converses amb els seus creditors -l´Estat, principalment- per tal de renegociar el deute que suporta, i que puja a 41 milions d´euros. L´objectiu d´aquestes converses amb les administracions públiques i la resta de creditors és reestructurar el deute per «garantir-ne la solvència i la viabilitat», segons van explicar divendres fonts de la UdG.

En breu, representants del Parc Científic es reuniran amb membres del Govern central per a fer-li diverses propostes per tal de reestructurar el forat econòmic que ha abocat el parc a una «situació crítica», segons la valorava el rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, a finals de juny. Entre les propostes que es faran a l´Estat hi ha l´ampliació a llarg termini del pagament del deute, però també es plantejarà la possibilitat que Madrid es quedi els edificis i els llogui a la Fundació.

Els principals creditors d´aquests 41 milions d´euros són el govern central i amb entitats bancàries. En tots dos casos es tracta de finançament que es va aconseguir per tirar endavant la construcció del complex a la zona de la Creueta. Bona part dels diners per aixecar el parc van venir de l'Estat i la UdG els havia d'anar retornant gradualment en els anys ­següents. Inicialment, les previsions d'ingressos comptaven que els diners es podrien retornar i també hi havia el compromís que la Generalitat ajudaria la universitat a pagar els crèdits. Va ser en l´època de Carles Solà com a conseller d´Universitat i, malgrat el compromís polític adquirit, mai no se li va consignar una partida pressupostària. I així han anat passant els anys.

Entre 2006 i 2009, van ser anys de carència i les quantitats a pagar eren assumibles. Quan es van haver de fer efectius els primers pagaments importants, no es van gestionar els ajornaments i el deute del parc va començar a créixer.

L´abril de 2012, l´Estat va permetre al parc ajornar les quotes del deute públic d´aquell any. La mesura, que s'incloïa dins una disposició addicional del projecte de pressupostos, donava oxigen a l´economia de l´ens. El deute públic que arrossegava el parc i que la Generalitat es va comprometre a assumir, puja a ­gairebé 19 milions d'euros. Com que els diners de la Generalitat no arriben, per evitar el concurs de creditors, el patronat del parc va acordar pagar de manera solidària els 1,2 milions d´euros que s'havien de cobrir aquell any. ­L´actual rector ja va reconèixer el març passat que dubta que aquests diners que té pendents de la Generalitat puguin arribar.

Durant anys es va poder torejar la situació amb ajornaments de pagament, però en l´actualitat es reclama el pagament imminent d´uns 9 milions d´euros. Amb l´arribada del nou equip de govern de la UdG, es va apostar per renegociar el deute.