L'Audiència de Girona ha jutjat un marxant d'art acusat de quedar-se una escultura de Botero i dotze quadres de Guinovart i Álvaro Reja valorats en 285.796 euros. L'acusat, que s'enfronta a 3 anys de presó, feia d'intermediari per a un matrimoni de València que volia vendre les obres perquè tenia problemes econòmics. Un cop va vèncer el contracte, però, el marxant no els va retornar les obres ni els va pagar el seu valor. Per això el van dur a judici. L'acusat ha declarat que, en el cas dels quadres, va canviar-los per altres pintures "més atractives de vendre" amb el consentiment dels clients. Un extrem que el matrimoni nega rotundament. A l'escultura de Botero, però, se li ha perdut la pista.

L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dijous un marxant d'art gironí acusat d'un delicte d'apropiació indeguda per haver-se quedat una escultura de Botero -concretament una escultura en bronze negre d'una dona nua-, tres pintures de Guinovart i nou quadres d'Álvaro Reja.

L'acusat fa 18 anys que es dedica al món de l'art i és galerista. L'any 2005 va conèixer aquest matrimoni de València que s'iniciava en aquest sector i els va vendre algunes de les seves primeres peces.

Uns anys més tard, el processat va signar un contracte amb el matrimoni (establerts en societat mercantil sota el nom Puerto Tamar S.L) per fer d'intermediari i aconseguir vendre l'escultura de Botero així com la resta de quadres. En total, 13 obres d'art que tenien un valor al contracte de 285.769 euros. El contracte s'extingia el 31 de novembre del 2010 i el compromís era que si no havia aconseguit vendre les obres, les havia de retornar. Si el marxant aconseguia vendre alguna peça a un preu superior a l'establert al contracte, els beneficis es repartien al 50% entre els propietaris i l'intermediari.

"Cada dia ens explicava una pel·lícula"

Quan es va extingir el temps establert al contracte, el matrimoni no havia rebut ni un euro de cap venta i va començar a reclamar al seu intermediari que els retornés les obres. "Ens va explicar tot tipus de pel·lícules, que si el Botero l'havien robat a una galeria de França, que si hi havia algú interessat a Nova York, que si estava esperant que li ingressessin un xec... cada dia tenia una excusa diferent", ha explicat davant del jutge el denunciant, que és l'administrador juntament amb la seva dona de la societat Puerto Tamar.

L'home ha reconegut que tenien problemes econòmics perquè la compra d'obres d'art havia estat una inversió però que necessitaven líquid perquè sinó perdien la casa. "Jo volia o bé que em tornés les meves obres o bé que em donés els diners que valien", ha reconegut el denunciant que assegura que, després de reclamar-li "per activa i per passiva" que els retornés les obres va haver de querellar-se contra ell.

Permuta d'obres d'art

A preguntes del fiscal, l'acusat ha reconegut que havia canviat alguns dels quadres que el matrimoni li havia confiat perquè els vengués. "Les obres que m'havien donat eren molt difícils de vendre i les vaig canviar per d'altres més atractives, ells em pressionaven molt perquè aconseguís vendre i això és el que vaig fer", ha manifestat el marxant d'art. Segons ha sostingut, els seus clients estaven al cas d'aquestes permutes.

Quan va acabar el contracte, el processat va oferir retornar als propietaris les peces canviades. Segons sosté, a més, aquestes tenien un "valor superior" a les que els seus clients li havien ofert inicialment. "Tinc tots els quadres per tornar-los però mai els han volgut i això que els ho he ofert vàries vegades i amb taxacions judicials", ha declarat.

Aquest versió, però, xoca frontalment amb els arguments de la parella denunciant, que assegura que mai el van autoritzar a fer canvis d'obres i que aquest extrem no estava reflectit en el contracte. "Jo no vull uns altres quadres que, a més, tenen un valor inferior; jo vull recuperar les meves obres i, sinó, que em pagui el que valen", ha argumentat el denunciant davant del tribunal.

Sense rastre de l'escultura de Botero

L'obra més valuosa de tot el lot que està desaparegut és l'escultura de Botero, que aquest matrimoni va comprar per 197.000 euros al mateix marxant d'art gironí. D'aquesta obra tampoc se'n té rastres i només se sap del cert que va estar en subhasta a Nova York a la casa Sotheby's però que no es va poder vendre. El seu preu de sortida va ser 250.000 euros.

A partir d'aquí, els propietaris de l'escultura han perdut el rastre de la mateixa. Segons ha relatat l'acusat, després que la subhasta quedés deserta, va tenir una oportunitat de venta a París i va cedir l'obra a una galeria intermediària. Segons ha reconegut el marxant d'art, aquesta li va ingressar 60.000 dòlars al seu compte i van deixar pendent un segon pagament que mai es va arribar a fer.

A més, es dóna el cas que l'acusat tenia problemes econòmics i el seu banc li va embargar els diners. "Jo sempre em vaig oferir per solucionar aquest problema i vaig comprometre'm a pagar", ha declarat. De moment, només ha donat 3.000 euros al matrimoni afectat per aquest concepte.

El judici ha quedat vist per a sentència i el fiscal ha mantingut l'acusació de 3 anys de presó per apropiació indeguda i una multa de 3.000 euros. El lletrat del galerista, Carles Ribas, ha demanat l'absolució.