L´Ajuntament de Girona vol recuperar la Devesa com un gran parc per a la ciutadania. Així ho ha explicat aquesta tarda el regidor d´Urbanisme i Activitats del consistori, Carles Ribas, durant la presentació de l´estudi previ per a la redacció del Pla especial de la Devesa. "La nostra proposta és recuperar el projecte original de la Devesa, fet per l´arquitecte Martí Sureda Deulovol el 1859. Hem iniciat el treball per definir la normativa urbanística que ha de regular la Devesa", ha remarcat Ribas. Aquest projecte té com a eixos principals la integració de les Ribes del Ter, la recuperació de la Devesa històrica i la integració urbana del parc.

En el primer àmbit, cal destacar que es proposa redefinir el vial perimetral existent per un sistema de mota naturalitzada, amb l´objectiu de tornar a connectar el riu amb el parc i amb els usuaris i crear "un efecte mirall amb la zona de Fontajau".

Amb relació al segon àmbit, que inclou les sis illes del parc original, el Camp de Mart i els passeigs que envolten aquestes zones, es proposa fer la gestió forestal de l´arbrat i potenciar els valors socials, patrimonials i històrics del parc. "Les nostres prioritats són, en primer lloc, la gestió forestal i patrimonial dels arbres i, en segon lloc, la cerca de la proximitat amb el riu Ter", ha subratllat el regidor.

Pel que fa al darrer àmbit, la integració urbana del parc, es pretén reurbanitzar i reorganitzar els espais del perímetre del parc per establir uns recorreguts amables entre el parc i la ciutat. Entre altres aspectes, inclou la perllongació del passeig de la devesa com a vial de servei al parc, cosa que n´eliminaria el trànsit de vehicles -que es concentraria a la zona del carrer del Güell en els dos sentits de circulació-. "La Devesa juga un paper fonamental amb els rius i alhora és un element integrador entre diferents barris de la ciutat com Fontajau, el Barri Vell, l´Eixample o la Devesa i el Güell", ha afegit.

Per tal d´elaborar l´estudi previ per a la redacció del Pla especial de la Devesa, durant mesos s´ha fet un anàlisi exhaustiu de la història; el territori; l'arbrat; la inundabilitat; el patrimoni arquitectònic; el sistema viari, els accessos i els aparcaments; el planejament vigent, i els usos. Pel que fa a aquest darrer aspecte, el regidor d´Urbanisme ha volgut deixar clar que en el procés de redacció del Pla especial definitiu, "no es parlarà de pla d´usos, sinó de criteris de protecció urbanística de l'espai ". "Els usos poden i s'han d'adaptar al parc i no el parc als usos. Hem de debatre quin parc volem, no per a nosaltres, sinó per als nostres fills i néts " , ha afegit.

El procés de redacció definitiva del Pla es vehicularà a través d´un procés participatiu que es presentarà el mes de gener. Una taula de treball dirigirà i definirà aquest procés.