El col·legi d'arquitectes de Girona considera que el projecte per reformar el Parc de la Devesa parteix amb massa idees prefixades. El seu president, Narcís Reverendo, va indicar ahir que espera que el procés participatiu obri les portes a poder debatre algunes aspectes que ara semblen ja decidits pels consistori.

Reverendo ha explicat que el Col·legi ha estat participant durant més d'un any en aquest projecte amb un grup de treball i que finalment han lliurat un document de conclusions a l'Ajuntament, tal com han fet altres col·lectius implicats en el projecte. el president dels arquitectes gironins ha posat de manifest que l'estudi previ del Pla Especial presentat per l'Ajuntament és una compilació de les conclusions dels diferents grups de treball.

No obstant això, considera que és "només un punt de partida" i es mostra convençut que el procés participatiu que l'Ajuntament tirarà endavant a partir del gener permetrà que hi hagi "canvis" i servirà per tornar a debatre alguns aspectes que creu que estan massa prefixats.

L'Ajuntament va presentar aquest dimarts l'estudi previ per a la redacció del Pla especial, que és el que s'haurà de debatre en un procés participatiu i que pretén integrar les Ribes del Ter, la recuperació de la Devesa històrica partint del projecte original de l'arquitecte Martí Sureda Deulovol el 1859 i la integració urbana del parc". Les actuacions inclourien, per exemple, la demolició del mur que separa el Parc amb el Ter amb una zona intermèdia entre la devesa i el riu amb una àrea de ribera amb plantacions vegetals a l'estil de les ribes del Ter.

També s'eliminaria el vial perimetral asfaltat que ressegueix el mur del costat del riu per eliminar els elements no naturals i el passeig de la Devesa s'allargarà fins a la rotonda del rellotge provocant la reducció de carrils de trànsit davant la sala de Ball de quatre a dos. També es crearia un vial que encerclaria el Parc amb un paviment dur (però no asfaltat), un material que també s'utilitzararia a l'eix central (el Passeig de la Sardana). Els camins de les illes interiors també tindrien paviment tou. Les sis illes d'arbres del parc original perdrien alguns exemplars malalts, sense opció de creixement i caldria incloure en el pla una bona gestió forestal.