Hidra a la corda fluixa

04.02.2015 | 08:43
Hidra a la corda fluixa

Hèracles, el més gran dels herois mítics, en el segon dels seus famosos dotze treballs va haver de matar l'Hidra de Lerna, guardiana del món subterrani, un monstre policèfal, aquàtic i despietat, d'alè fètid i verinós. Era una enorme serp de set caps, dels quals en sorgien dos o més quan l'heroi els tallava amb la seva espasa, però el seu escuder Iolau el va ajudar, cauteritzant les ferides amb una torxa per evitar que es reproduïssin.

Hidra és també la més vasta i llarga de les 88 constel·lacions que s'estenen al cel, al sud de Càncer, i és el nom amb el qual es designà a la petitíssima tercera lluna de Plutó. I l'Hidra d'aigua dolça és un pòlip que es viu sota les llentilles i les herbes flotants dels estanys d'aigua clara. Però Hidra també és una illa del Mar Egeu, poblada de cases blanques i de carrers estrets per on encara hi transita més història de la que en general es pot suportar.

El setembre de 1960, quan amb prou feines tenia vint anys, el que després fou poeta i reconegut músic Leonard Cohen, hi va comprar una casa. Allà hi va compondre les seves primeres cançons, algunes d'elles encara vigents en el seu repertori, sobretot aquella que comença dient: "Com un ocell a la corda fluixa, com un borratxo al cor de la mitjanit, he prova a la meva manera de ser lliure". Leonard Cohen, fascinat per la bellesa i la quietud del paisatge, no va sortir indemne d'Hidra, igual que Hèracles encara tenia molts treballs pel davant.

Entre el Peloponès i el Pireu, els grecs d'Hidra continuen fent equilibris a la corda fluixa, entre la blavor exquisida de les seves platges i la profunditat insondable del seu deute. La Troika policèfala els continua perseguint sense descans i, com en totes les lluites mitològiques, el desenllaç serà incert. Però sempre ens quedarà el consol d'una cançó immortal i la llum d'un milió d'estels flotant damunt l'horitzó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema