Ja fa un any que el Club de Tir Olímpic va tancar les seves portes arran d'un conflicte econòmic entre la junta del Club i l'empresa que gestionava les instal·lacions. Des de llavors, s'han succeït les acusacions mútues, les denúncies al jutjat i les instal·lacions romanen tancades, sense que els membres del club de tir ni els cossos de seguretat hi puguin realitzar les seves pràctiques. L'Ajuntament, malgrat que ha intentat intervenir-hi -ja que les instal·lacions es troben en un espai cedit pel consistori a Domeny-, al final s'ha hagut de fer enrere a l'espera de la resolució judicial. Una resolució que s'espera que arribi aquest febrer.
El Club de Tir Olímpic es troba en uns terrenys del barri de Domeny cedits per l'Ajuntament de Girona. El conflicte ve arran d'un contracte signat el 2011 entre l'anterior junta directiva i l'empresa Restauració Vilobí Service: en aquell moment, el Club de Tir no tenia prou diners per acabar la construcció de les instal·lacions i el propietari de l'empresa, Ildefonso Fernández, es va oferir a acabar les obres a canvi de poder-hi explotar un bar-restaurant.
L'actual junta, presidida per Tomás Ortega, veu irregularitats en aquell contracte i, de fet, ha encarregat un informe jurídic on s'indica que algunes clàusules no s'ajusten al dret. Per tant, el desembre de 2013 van acordar suspendre el contracte fins que no es pronunciés l'assemblea de socis, tot impedint l'accés de Fernández als ingressos de l'entitat.
Davant d'aquesta situació, Fernández va decidir tancar l'accés a les galeries de tir, tot al·legant que no podia gestionar correctament les instal·lacions perquè no pot pagar la llum, l'aigua ni la neteja. Més endavant, acabaria tancant també el restaurant.
Segons Ortega, el fet que Fernández tanqués unilateralment les instal·lacions ha obligat els socis a buscar altres llocs on practicar. "Altres galeries ens han cedit els seus espais: Llançà, Calonge, Vic... gràcies a ells podem continuar fent els entrenaments", indica. Segons afegeix, la situació no els ha fet disminuir massa el nombre de socis: "Algun sí que n'hem perdut pel camí, però tampoc han estat gaires". I no estalvia retrets cap a Fernández: "No podem continuar un any més amb les instal·lacions tancades pel capritx d'aquest senyor. Confiem en la justícia i que l'Ajuntament pugui fer complir el seu decret d'alcaldia", indica. En aquest sentit, es refereix a un decret emès el març de l'any passat en què el consistori requeria al Club de Tir que reobrís de forma immediata les instal·lacions, tot advertint que, si no ho feia així, l'Ajuntament mateix ho faria subsidiàriament i els passaria la factura. També els va incoar un expedient sancionador. El Club, però, no va poder fer reobrir les portes perquè Fernández ho va impedir, tot al·legant que no podia pagar els treballadors ni els serveis perquè la junta no li donava els diners necessaris. Davant d'això, el consistori va anunciar que demanaria permís al jutjat per poder reobrir les instal·lacions, però de moment encara no s'ha pogut fer.
Reunió a tres bandes
Ara fa un parell de mesos, les tres parts -Ajuntament, Club i Fernández- es van reunir per intentar abordar la situació. Una de les propostes va consistir a crear una nova figura de gerent que fes de contacte entre el Club i l'empresa concessionària i que controlés la situació. La proposta, però, es va acabar descartant per la seva complicació. De la mateixa manera, des de l'empresa es demanava que l'Ajuntament valorés les obres de construcció realitzades per l'empresa i fixés quina indemnització havia de pagar el Club a Fernández. Això, però, tampoc s'ha tirat endavant.
La regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas (CiU), ha explicat que els tècnics de l'Ajuntament estan treballant per mirar de trobar-hi una solució jurídica. De tota manera, totes les parts implicades esperen que aquest mes de febrer surti la resolució judicial per saber com acaba definitivament la història.
