Antigament la política era cosa de camises. Les camises roges dels garibaldins, negres dels feixistes i dels anarquistes, blaves dels falangistes o brunes dels primers nazis. Però aquesta història va començar a afeblir-se després de la Segona Guerra Mundial, primer pels peronistes argentins, que van ser anomenats pels seus contrincants, i també per ells mateixos com "los descamisados", i després pels nous joves actors de Hollywood, que es passejaven per les pantalles amb allò que denominaven "T-shirt" o sigui la samarreta de mànigues curtes.
Aquella manera de vestir va fer furor, desbancant gairebé completament les velles peces de roba interior "imperi", sense mànigues, que només van acabar lluint aquells paletes fellinians dels "planes de desarrollo", de mocador al cap i cigarret a la boca. Les samarretes no van tardar gaire a simbolitzar els anhels de rebel·lia d'un moviment juvenil que es mobilitzava contra la guerra del Vietnam o que intentava fer la revolució durant les jornades parisenques del maig del 68.
Els eslògans polítics van colonitzar ràpidament les samarretes i a finals dels anys setanta ja no hi havia cap jove que no és passegés amb alguna d'elles per les rambles de les nostres ciutats. Això sí, era "la" samarreta, una peça de vestir única, que es portava fins que queia a pedaços o que desapareixia misteriosament després del rentat a mans d'alguna mare piadosa.
Ara les samarretes han tornat, en plural, van variant els missatges en funció de l'hora o del lloc, i algun polític jove amb ganes de canviar les coses en llueix una de diferent per a cada ocasió. Suposo que la cosa no anirà a menys i és probable que algun dia veiem algun conseller inaugurant alguna cosa amb la samarreta reivindicativa de precepte, l'únic que no tinc clar és què vindrà després, què ens estan preparant les noves generacions que encara són al bressol? Potser la samarreta que lluïa en David Fernàndez a la comissió Pujol és premonitòria: "Punk's not dead", i els missatges polítics es fusionaran definitivament amb la cultura de masses. No em vull morir sense veure un nou president de la Generalitat prenent possessió del seu càrrec amb una samarreta d'AC/DC: "Rock or bust".
