LA MERIDIANA DE LA DEVESA

18.02.2015 | 07:19

"Els geodesistes que mesuraren l'arc des de Barcelona varen estar per aquestes contrades i potser fins i tot s'hostatjaren a Girona, ja que empraren com a vèrtexs geodèsics, entre altres, el Montseny, Rocacorba, el Mont i el Puigsacalm. En veure una fita amb la inscripció" Meridiana" és fàcil que la memòria popular ho relacionés amb mesures geodèsiques"

Qui hagi passejat per la Corunya haurà pogut observar a la plaça de l'ajuntament dues fites de pedra amb la inscripció: "Minas Meridiana 1891", els dos martells de l'escut dels miners i la lletra S a la fita situada al costat Sud de la plaça i la N a la del costat Nord. Fa pocs anys es van unir ambdues fites amb un fleix d'acer inoxidable, incrustat al paviment, materialitzant la meridiana. Sempre que passava a prop comentava als meus acompanyants: "a Girona també hi son". Anava errat, ja que en realitat calia dir: també hi eren..."
Retornat a Girona, en una de les meves passejades vaig voler anar a la Devesa a veure les fites i no les vaig trobar. La fita sud la recordava perfectament prop del rec de l'estadi del GEiEG. De la Nord en tenia un record molt més borrós potser darrere l'Hípica. Vaig preguntar als amics i ningú en sabia res ni mai les havien vist. Àdhuc el meu germà Narcís, tan amant i coneixedor de les pedres gironines, no en recordava res, tot i que jo estic segur que de nens ens hi havíem enfilat a sobre.
Vaig recórrer a internet, on avui dia es troba quasi tot, i vaig trobar algunes coses.
La més recent, una carta al Diari de Girona de l'Anton Masó Llunes al juny del 2013 on preguntava, com jo, on havien anat a parar les fites. A la carta les relacionava amb les mesures de l'arc de meridià entre Barcelona i Dunkerque fetes amb motiu de la determinació del metre. Si algú li va contestar, no ho he sabut trobar.
Bastants anys abans, el 1969, a Presència, el senyor Lluís Moya preguntava sobre l'origen i utilitat de la fita Sud que deia tenia la inscripció "Meridiane" i també la relacionava amb l'esmentada medició geodèsica. Li va contestar puntualment el Sr. Joan Masó informant que la pedra va ser col·locada a començaments de segle per una entitat estatal i pensava que la seva finalitat era merament instructiva.
Al cap d'un any hi ha una altra resposta del Sr. Antoni Barges des de Mèxic dient que probablement es tracta d'una de les fites utilitzades en les triangulacions efectuades per la mesura del meridià Barcelona-Dunkerque per fixar la longitud del metre. Unes setmanes més tard hi una carta del Sr. Joaquim Pla i Cargol recordant que en el seu llibre Gerona Histórica y Monumental (cinquena edició) parla de la fita relacionant-la també amb les mesures geodèsiques de l'arc del meridià.
L'última troballa, que em donà una valuosa informació, és a Los Sitios del 20 d'octubre de 1953, on el Dr. Bolós, signant Gerion, ens informa que la pedra té la inscripció "Meridiana" i la data 1893 i descarta, amb tota lògica, la seva relació amb les mesures del metre. Suposava, com Joan Masó, que fou instal·lada per alguna entitat estatal. Finalment recomanava que algun estudiós busqués els orígens de la pedra i mentrestant que l'Ajuntament prengués mesures per tal que la pedra fos tractada amb més respecte. Sembla, doncs, que ni una cosa ni l'altra.
La data 1893 ja deixa clar que la pedra no té res a veure amb les triangulacions geodèsiques que es varen efectuar un centenar d'anys abans, deixant de banda que la seva situació a la Devesa no és gens adequada per aquesta mena de treballs. Per a mi, la confusió pot venir del fet que efectivament Méchain i els geodesistes que mesuraren l'arc des de Barcelona varen estar per aquestes contrades i potser fins i tot s'hostatjaren a Girona, ja que empraren com a vèrtexs geodèsics entre altres el Montseny, Rocacorba, el Mont, i el Puigsacalm. En veure una fita amb la inscripció "Meridiana" és fàcil que la memòria popular ho relacionés amb les mesures geodèsiques.
El fet que les fites de la Corunya i de la Devesa fossin de la mateixa època em va portar a pensar que devien tenir el mateix origen i, tal com suposaven Bolós i Masó, origen estatal. La inscripció "Minas" de les fites de La Corunya em va donar una pista per localitzar un antic decret del ministre de Foment del 22 d'abril de 1881 que establia que en totes les capitals de província és tracessin línies meridianes terrestres fixes i estables per tal que els empleats del govern i els particulars poguessin comprovar en tot moment la declinació de les seves brúixoles.
Aquestes coses avui fan riure. El decret en si mateix és com un acudit i un bon exemple de la típica burocràcia estatal. Quan el vaig llegir em vaig fer un tip de riure.
La Corunya i Girona són lluny de Madrid. Allà varen tardar 10 anys a fer el que els manaven, aquí 12. En la meva opinió aquest decret es l'origen de la desapareguda meridiana de la Devesa.
Ara que es parla de què cal fer a la Devesa, no estaria de més que es retornessin les fites al seu lloc o un altre proper, unides com a la Corunya, aquí potser amb una cinta de llambordes i, ara sí, amb la finalitat instructiva que deia el Sr. Masó, ja que la tecnologia actual fa inútil aquella per la qual foren instal·lades.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema