L'Ajuntament de Girona va aprovar a finals del 2014 un protocol de contractació responsable. Entre d'altres mesures, el protocol fixa una quantitat mínima que el consistori ha de destinar a la contractació de treballadors d'empreses del tercer sector. Aquest protocol fa que el 4% del capítol 2 es destini a aquesta finalitat. El 2015 això suposa destinar-hi un mínim de 1.740.000 euros. A banda d'això, les empreses que guanyen concursos públics d'obres (de més de 250.000 euros) o de serveis (de més de 65.000 euros) també han de contractar persones que fa anys que són a l'atur o que tenen alguna discapacitat. Aquests criteris ja s'han aplicat als concursos de jardineria i de semàfors.
Per primer vegada, l'ajuntament té l'obligació de destinar una quantitat mínima a la contractació de treballadors d'empreses del tercer sector. Es tracta de col·lectius vulnerables com persones que només cobren la renda mínima d'inserció, que fa anys que són a l'atur, que tenen alguna discapacitat o també dones maltractades, entre d'altres.
Aquesta és una de les mesures del protocol de contractació responsable aprovat a finals d'any que estableix que el 4% del capítol 2 (destinat a pagar personal) ha de ser per a aquest tipus de contractacions. Això vol dir que aquest 2015, el primer any de vigència d'aquesta mesura, Girona dedicarà com a mínim 1.740.0000 euros a aquest tipus de contractes.
A banda d'establir aquesta mesura, el protocol també inclou clàusules socials en els contractes públics que adjudica l'ajuntament a empreses externes. Per exemple, destaca que en els contractes d'obra caldrà donar feina a una persona d'empreses del tercer sector per a cada 250.000 euros de contracte. Pel que fa als contractes de serveis, sempre que superin els 65.000 euros caldrà que les empreses adjudicatàries reservin un mínim del 5% del total de la plantilla per a aquests perfils. Aquests criteris ja s'han aplicat aquest any en els contractes de manteniment de semàfors i el de jardineria, segons ha informat l'ajuntament.
La regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha destacat que aquest protocol fixa algunes mesures que, fins ara, es prenien de forma voluntària però que ja serà obligatori fer-ho a partir d'ara, com és el cas de la reserva del 4% del capítol 2.
Els gironins, bons pagadors tot i la crisi
La regidora d'Hisenda ha mantingut que els gironins continuen essent bons pagadors i que fan front de manera majoritària als impostos i taxes que han d'ingressar al consistori. La memòria del 2013 assenyalava que només un 14% dels ciutadans devia impostos a l'ajuntament, una xifra que la regidora assegura que es manté estable un any més tard.
Algunes dades que sostenen aquesta afirmació són, per exemple, que al llarg de l'any passat van pagar l'Impost de Béns Immobles (IBI) un 97,83%. L'ajuntament dóna l'opció de pagar en tres cops aquest impost sempre que es domiciliï el pagament al banc, una opció que han escollit el 43% dels gironins. Altres impostos com l'IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) tenen un nivell de cobrament del 94,91%, la taxa de cementiris d'un 85,3% o la taxa de tinença d'animals d'un 71,04%.
Més ús de l'administració electrònica
Aquests són alguns dels aspectes destacables de la memòria del 2014 de les àrees d'Hisenda i Gestió Municipal. També destaca que al llarg de l'any passat els ciutadans cada vegada van fer més ús de l'administració electrònica i van anar menys presencialment a l'ajuntament. L'Oficina d'Informació i Atenció Ciutadana va tenir un total de 33.789 registres enfront dels 44.474 del 2013, el que suposa una davallada del 24%.
En canvi, han augmentat molt significativament el nombre de registres a través de la seu electrònica, passant dels 743 del 2013 als 1.642, el que suposa un augment del 121%.
