El projecte de restauració i museització de les excavacions de la Vila Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter (Gironès) les protegirà de la intempèrie i es podran visitar en el termini d'un any com a museu a l'aire lliure.

Avui s'ha signat el conveni de l'1% cultural entre l'Ajuntament i la concessionària d'autopistes Abertis, que serà la que finançarà amb 304.500 euros el cobriment envidrat de part del jaciment, com a compensació de l'ampliació de la infraestructura realitzada al municipi.

El projecte d'excavació i patrimonialització de la Vila Romana del Pla de l'Horta es va iniciar el 2008 dins el marc d'un projecte d'investigació aprovat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Universitat de Girona, l'Ajuntament de Sarrià de Ter i la Diputació de Girona.

El jaciment del Pla de l'Horta és una gran vila de l'època romana amb un llarg període d'existència, entre el segle I aC i el V dC, i amb una continuïtat d'ocupació de l'espai en època visigoda (segle VII dC).

Les prospeccions realitzades semblen dibuixar un assentament que podria superar els 8.000 m2 de superfície, dels quals actualment s'han excavat aproximadament més d'un miler.

La zona excavada correspon essencialment al sector residencial de l'edifici, on hi destaquen un conjunt de sales, totes elles pavimentades amb mosaics, estructurades al voltant d'un pati presidit per un nimfeu monumental.

Al llarg dels últims anys, a més, s'han localitzat estructures pertanyents a la zona productiva de la vila, on hi destaquen un conjunt format per una gran sala de premsat (torcularium) i un conjunt de dipòsits que configuren una gran instal·lació per a la producció de vi.

El fet que perdurés durant molt de temps, la seva complexitat i el seu estat de conservació la converteixen, des del punt de vista científic, en un element primordial per poder entendre i interpretar l'ocupació del territori de l'entorn de la Gerunda (l'actual Girona) en època romana.

Es tracta de la vila en millor estat de conservació de les descobertes fins ara a la província de Girona i una de les més importants de tota Catalunya.

Tant l'estat de conservació de les restes, amb estructures que en alguns punts superen els 2 metres d'altura, com la riquesa que aporten gran quantitat de paviments o pintures parietals, la converteixen no només en un element de gran importància científica sinó en un valor patrimonial de primer ordre i amb un alt valor didàctic.

En aquest fet hi influeix l'estat de conservació ja esmentat, però també la seva ubicació, molt accessible per als potencials visitants.

Aquesta importància va ser reconeguda amb la catalogació de la vila com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per part de la Generalitat.

Precisament, el seu bon estat de conservació obliga a tenir més cura en les tasques de restauració i conservació dels elements recuperats.

Les primeres excavacions ja van posar de manifest la necessitat de crear algun tipus de cobertura per protegir les estructures més delicades (mosaics, paviments, pintures ...) de les inclemències meteorològiques.

En aquest sentit, la construcció d'una coberta que protegeixi la zona central de la vila, així com la concepció de la mateixa (creant un espai nítid, amb escassos elements sustentats), ha de constituir un salt qualitatiu essencial per al jaciment.

Una vegada assegurada la conservació de les estructures, una part important de la vila es podrà obrir al públic en una nova etapa.