És fàcil adonar-se del camí que hem reculat, el Partit Popular ha governat sobretot contra la cultura i ha anat deixant cadàvers al seu pas. Tot el que feia tuf d'activitat cultural els feia nosa, han ensorrat companyies de teatre i de dansa, han legislat contra la música i el cinema. Potser era una venjança? Sigui el que sigui tots n'hem sortit perdent.

La desconfiança de la dreta i la ultradreta contra la cultura ve de lluny, gairebé podríem dir que ho porten inscrit en els gens des de l'edat de pedra. Cultura és sinònim de llibertat, d'intel·ligència i de creativitat i la seva concepció del món, la d'ells, no passa per acceptar cap d'aquestes premisses. S'ha d'aniquilar la cultura, o, a tot estirar, s'ha de deixar que piuli però tancada en una gàbia.

Aquests anys de govern de Mariano Rajoy seran recordats sempre com la gran batalla de la dreta conservadora espanyola contra la cultura en general, una batalla cega i sense treva. Sembla com si la cultura fos l'enemic a batre i gairebé ho han aconseguit, amb l'ajut encomiable d'altres companys de camí, tant o més dretans que ells, i l'excusa omnipresent de la crisi. Segons un informe de la Fundación Alternativas "la minva en el suport públic a la cultura es xifra en una rebaixa del 50% en l'aportació de l'Estat, un 70% menys per part de les comunitats autònomes i una baixada del 20% en els grans municipis". Un desastre sense precedents.

Serà molt difícil sortir d'aquest sotrac històric, sobretot si no aconseguim bandejar definitivament del poder la dreta cavernícola. Ara més que mai és necessari un pacte per la cultura, transversal i integrador de tots els partits democràtics, per tornar el nostre país cap al camí que ens duia a l'Europa que sí aposta per la cultura i el coneixement, un camí que no hauríem d'haver deixat mai.