Imaginar-se el millor futbolista del món fent una conferència a Girona. Impossible. I que s'entreni amb gironins gratuïtament. Impossible. Que vingui la millor corredora de curses de muntanya de llarga distància, i surti a entrenar-se amb corredors locals. Possible. Real. Núria Picas va participar dimarts al vespre en una conferència organitzada per Tribuna de Girona amb el doctor Josep Brugada per parlar de salut i esport. I un cop acabada la xerrada, la manresana es va posar uns pantalons curts, un paravent, un mocador Buff al cap i un frontal de llum i juntament amb 75 corredors anònims va pujar corrent fins al castell de Sant Miquel.

Els "acompanyants" s'hi havien inscrit dies enrere. L'èxit va obligar l'organització a aturar les peticions. N'hi havia de diferents clubs locals (Triatló Girona Costa Brava, Trail Running Girona, Atletisme Olot i Atletisme Girona, entre altres) i també provinents de Barcelona, Terrassa i fins i tot un, Salvador Valeri, de Granollers. Havia vingut expressament. Abans de sortir de Sant Pere de Galligants va aparèixer Joaquim Nadal, interessant-se per l'entrenament. Amb Picas ja a lloc, els mitjans de comunicació van fer algunes fotografies. I ella també volia una foto de record amb tot el grup. Va donar el seu mòbil perquè el fotògraf d'aquest diari, Aniol Resclosa, immortalitzés el moment.

L'ascensió va ser a ritme tranquil. Una corrua de llums passant per pistes i camins fins al castell, un dels punts més emblemàtics de les Gavarres. Eren 76 estels on tot i haver-hi una campiona del món, cap no brillava més que la resta. Núria Picas va quedar-se enmig del grup. L'objectiu era arribar més o menys junts a dalt. Discretament, parlava amb els que se li posaven al costat: dels seus dos fills, de diferents curses, dels entrenaments creuats (introduint-hi la bicicleta) o d'altres atletes de les comarques gironines, com Jordi Gamito.

Les converses entre els corredors incloïen algunes anècdotes que la campiona mundial havia explicat a la conferència. Com el fet que, entre els diferents corredors prima més l'amistat que la rivalitat. Que de vegades és precisament amb qui t'estàs jugant la victòria qui t'ajuda a no defallir o t'explica com fer-ho per no perdre temps si tens ganes d'orinar o si passes fred. Va citar explícitament la neozelandesa Anna Frost. Al peu de la fortificació, un servidor, corrent, treballant i pendent de la Champions League, li va dir: "El Barça guanya 0-2 a la mitja part contra el Manchester City". La seva resposta: "Ja deia jo que la derrota contra el Màlaga ens aniria bé".

Li deu agradar el futbol. Almenys una mica. A la conferència havia estirat les orelles a Lionel Messi. Va assenyalar que, si Cristiano Ronaldo ha guanyat les dues darreres Pilotes d'Or, és perquè dedica absolutament tot el seu temps a posar-se a punt i a lluitar per ser el millor, tot i no ser-ho, mentre l'argentí passa part del partit caminant. La campiona del circuit Ultra Trail World Tour va aguantar estoicament l'allau de demandes de fotos. Després de la conferència a l'Espai Caixa, a Sant Miquel i a l'arribada, quan l'organització va muntar un refrigeri amb fruits secs, fruita i begudes.

No era l'única activitat runner del vespre de dimarts. Al pont de Fontajau un grup nombrós de l'equip TR-Esports Parra, liderat per Jordi Rabionet, s'exercitava fent canvis de ritmes. I a la plaça del Vi, el Club Trail Running Girona celebrava l'arribada d'un dels seus corredors, Joel Jaile, que ha tornat amb èxit de l'èpica Yukon Arctic. Entre ells hi havia Toti Bes. Un conegut conductor d'autobús de la L-11 saludava el grup festiu del Barri Vell, on va detectar alguns companys.