La instal·lació de càmeres de vigilància creix un 71% a Girona en només 3 anys

La llei prohibeix que aquests aparells obtinguin imatges de la via pública o que guardin les gravacions més d'un mes

02.03.2015 | 07:02
La llei obliga a informar mitjançant cartells de l´existència de videocàmeres · Aniol Resclosa

La instal·lació de càmeres de vigilància s´ha disparat en els últims anys a la província de girona. Els «vigilants» electrònics que no descansen mai s´han convertit en un bon aliat per intentar evitar robatoris i furts, sobretot en els comerços. Segons les xifres registrades per l´agència espanyola de Protecció de Dades (aePD), a la demarcació hi havia 4.184 fitxers registrats a data de 2 de febrer de 2015 –4.120 de titularitat privada i 64, pública–. Una xifra que en els últims mesos no ha parat de créixer. En només tres anys, el nombre de punts de videovigilància s´ha disparat un 71 per cent a la província de girona (el febrer de 2012, hi havia 2.443 fitxers registrats a la demarcació). Malgrat aquest fort increment, girona és la província catalana on menys ha augmentat la instal·lació d´aquests enginys. Barcelona encapçala el rànquing català, ja que ha passat de tenir 10.811 arxius el 2012 als 21.801 actuals, més del doble.

Conèixer la xifra total de càmeres que ens «vigilen», això no obstant, és impossible. L´agència espanyola de Protecció de Dades reconeix que un fitxer pot incorporar centenars de dispositius, malgrat que a efectes legals, només es comptabilitza com una sola instal·lació. Un exemple. Si un edifici col·loca cent «ulls electrònics» per garantir la seva seguretat, l´aePD només comptabilitzarà un fitxer. D´aquesta manera, a la província de girona hi ha actualment 4.184 punts de videovigilància, amb un nombre indeterminat d´ulls electrònics. La proliferació de càmeres de videovigilància ens converteix en una versió moderna del personatge interpretat per Jim Carrey a la pel·lícula El Show de Truman, on la seva vida era filmada a través de milers d´ulls electrònics ocults? La resposta és no. Segons l´agència espanyola de Protecció de Dades, la videovigilància té límits i és obligatori respectar alguns principis.

Els límits

Segons aquest organisme, «les càmeres i videocàmeres instal·lades en espais privats no podran obtenir imatges d´espais públics». Només es poden obtenir imatges parcials i limitades de vies públiques quan resulti imprescindible per a la finalitat de vigilància que es pretengui, explica. També cal notificar la instal·lació d´un dispositiu de videovigilància a l´AEPD, que vetlla perquè es compleixi la normativa en aquest àmbit. un altre dels requisits a l´hora d´instal·lar una càmera és informar a través de cartells de l´existència de videocàmeres «com a mínim en els accessos a les zones vigilades». També és obligatori eliminar les imatges en el termini màxim d´un mes des de la seva captació i cal que existeixi una relació de proporcionalitat. Segons apunta l´AEPD, «seria desproporcionat instal·lar una videocàmera per vigilar l´accés a un garatge i usar les seves característiques tècniques –mobilitat, orientació, zoom...– per obtenir imatges de l´interior dels vehicles que circulen per la via pública o de les comunitats de veïns pròximes».

Beneficis a la societat

Les càmeres de videovigilància també s´han convertit en testimonis fidels que la policia sempre procura utilitzar per esclarir delictes i disposar de proves irrefutables. a la província de girona, recentment han tingut un especial protagonisme en el judici contra un violador de 21 anys que el 29 de març de 2014 va atacar una sexagenària que estava treballant en una gestoria d´empuriabrava.

Durant la celebració del judici el jove, Benjamín gerard Laurent Calzadilla, va tractar de desvincular- se de l´agressió sexual però no comptava que, precisament, unes càmeres de videovigilància properes a la gestoria el van gravar pocs segons abans que es produís la violació. La secció tercera de l´audiència Provincial va condemnarlo a nou anys de presó.

Problemes per mal ús

Però l´ús de càmeres de videovigilància també ha comportat situacions compromeses a la província, que van obligar a l´autoritat Catalana de Protecció de Dades (apdcat) a pronunciar-se al respecte. En concret, per unes càmeres instal·lades a la comissaria de Tossa de mar que també enregistraven el so i que es van utilitzar per sancionar dos agents municipals que havien criticat l´anterior govern municipal. L´apdecat no va imposar cap multa al consistori –una entitat privada hauria pogut arribar a pagar una multa de 960.000 euros– però va fer pal·lès que l´ajuntament havia d´haver advertit que les càmeres gravaven imatge i so, i no només imatge.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema